Característiques i tendències de la Universitat de les Illes Balears

Aquest treball pretén fer una presentació resumida, basada en dades fiables, de la situació de la universitat a les Illes Balears. S’hi descriuen les principals característiques i tendències pel que fa a la Universitat de les Illes Balears. En cada un dels capítols, es fa una anàlisi de dades, incloent-hi una interpretació que pot servir de conclusió provisional. Els capítols principals tracten sobre l’estructura de l’oferta d’estudis, l’alumnat, el professorat, el PAS, les característiques reconegudes de la productivitat científica i l’evolució pressupostària.Este trabajo pretende hacer una presentación resumida, basada en datos fiables, de la situación de la universidad en las Islas Baleares. Se describen las principales características y tendencias, en cuanto a la Universidad de las Islas Baleares. En cada uno de los capítulos, se hace un análisis de datos, incluyendo una interpretación que puede servir de conclusión provisional. Los capítulos principales tratan sobre la estructura de la oferta de estudios, el alumnado, el profesorado, el PAS, las características reconocidas de la productividad científica y la evolución presupuestaria

Deu anys de sistema universitari de les Illes Balears

Els darrers deu anys, s’ha consolidat el sistema universitari a les Illes Balears, format per la Universitat de les Illes Balears i pels centres adscrits, complementat amb les dues universitats no presencials (UNED i UOC). La normativa especí!ca d’àmbit autonòmic ha estat desenvolupada i transformada d’acord amb les exigències de l’espai europeu d’educació superior, i ha normalitzat una àmplia oferta de titulacions que perfilen l’oferta com a generalista, tal com necessita un territori insular. La Universitat de les Illes Balears és el centre de referència del sistema. Té una àmplia oferta d’estudis de grau i una acreditada capacitat de formació avançada mitjançant estudis de postgrau o!cials (màsters i doctorats). La seva capacitat investigadora la posiciona entre les primeres universitats de l’Estat. Els darrers deu anys ha mantingut una dimensió mitjana pel que fa a alumnat i professorat, i els dos darrers anys ha reduït considerablement el seu pressupost. Quant a les universitats no presencials, la UOC es configura com a Universitat perquè els titulats universitaris ampliïn la seva formació. La UNED, per part seva, manté el per!l d’Universitat de formació generalista i té a les Illes una gran oferta d’estudis que no requereixen experimentació, especialment de la branca de Ciències Socials i Jurídiques.A lo largo de los últimos diez años, el sistema universitario a las Illes Balears, formado por la Universitat de les Illes Balears, así como por los centros adscritos, complementado con las dos universidades no presenciales (UNED y UOC), se ha consolidado. Se ha desarrollado la normativa específica de ámbito autonómico, se ha transformado según las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior y ha normalizado una amplia oferta de titulaciones que perfilan la oferta como generalista, tal como necesita un territorio insular. La Universitat de les Illes Balears es el centro de referencia del sistema, con una importante oferta de estudios de grado y una acreditada capacidad de formación avanzada, mediante estudios de posgrado o!ciales (másters y doctorados). Su capacidad investigadora la posiciona entre las primeras universidades del Estado. A lo largo de los últimos diez años, ha mantenido una dimensión mediana, con respecto al alumnado y profesorado, reduciendo considerablemente su presupuesto en los dos últimos años. Con respecto a las universidades no presenciales, la UOC se configura como universidad para ampliación de estudios de los titulados universitarios, mientras la UNED mantiene su per!l como universidad de formación generalista, con una importante oferta de estudios en las Illes Balears que no requieren experimentación, en especial de la rama de Ciencias Sociales y Jurídicas

La Universitat a les Illes Balears. Alguns aspectes rellevants

A l’hora d’analitzar els estudis universitaris a les Illes Balears són moltes les variables que cal tenir presents. Si bé és cert que una de les més significatives és la quantitat d’alumnes que té una universitat, no es pot deixar d’analitzar diferents aspectes de la vida universitària. En aquest número de l’Anuari de l’Educació, a més de l’anàlisi de les dades de matrícula, es fa un repàs de la mobilitat de l’alumnat tant dintre de l’Estat espanyol com a la Unió europea i la resta del món. La universitat ha de perseguir aquesta universalització i les beques de mobilitat de l’alumnat (i del professorat, que no es tractaran aquest any) són una de les eines fonamentals per sortir de les fronteres pròpies i viure i aprendre unes altres realitats. A més, es tractarà el tema del doctorat i la innovació i la seva evolució en els darrers anys.Cuando se quieren analizar los estudios universitarios en las Illes Balears son muchas las variables a tener presentes. Si bien es cierto que una de las más significativas es la cantidad de alumnos que tiene una universidad, no se puede dejar de analizar diferentes aspectos de la vida universitaria. En este número del Anuari de l’Educació, además del análisis de los datos de matrícula, se hace un repaso a la movilidad del alumnado tanto dentro del Estado español, como en la Unión Europea y el resto del mundo. La universidad ha de perseguir esta universalización y son las becas de movilidad del alumnado (y del profesorado, de que no se tratará este año) una de las herramientas fundamentales para salir de las propias fronteras y vivir y aprender otras realidades. Además se tratará sobre el tema del doctorado y la innovación y su evolución en los últimos años

Les Illes Balears als informes PISA de 2003 a 2012

L’informe sobre les avaluacions internacionals PISA és esperat amb molta antelació. L’atenció que rep per part dels mitjans de comunicació i els responsables polítics és més gran que la que li atorguen els professionals. No obstant això, s’ha arribat a convertir en un informe fonamental en tots els debats sobre política educativa. Els resultats han de ser interpretats amb cura, ja que es tracta d’una avaluació de gran complexitat tècnica, amb matisos i marges per a la interpretació tècnica. L’anàlisi que es presenta a continuació es basa en una selecció de les principals dades disponibles, presentades en el context internacional i estatal, així com en perspectiva evolutiva. Els resultats per a les Illes Balears són molt millorables. S’hi pot constatar una millora moderada en els últims anys, però això no significa res d’especial, ja que continuem per sota de les mitjanes de resultats de l’Estat en totes les àrees i també tenim els factors que en limiten la millora: més complexitat social, una desigualtat social important, etc.El informe sobre las evaluaciones internacionales PISA es esperado con mucha antelación. La atención que recibe por parte de los medios de comunicación y los responsables políticos es mayor que la que le otorgan los profesionales. Sin embargo, se ha llegado a convertir en un informe fundamental en todos los debates sobre política educativa. Los resultados deben ser interpretados con cuidado, ya que se trata de una evaluación de gran complejidad técnica, con matices y márgenes para la interpretación técnica. El análisis que se presenta a continuación se basa en una selección de los principales datos disponibles, presentados en el contexto internacional y estatal, así como en perspectiva evolutiva. Los resultados para las Islas Baleares son muy mejorables. Se puede constatar una mejora moderada en los últimos años, pero eso no significa nada especial, ya que continuamos por debajo de las medias de resultados del Estado en todas las áreas y además tenemos factores que limitan la mejora: mayor complejidad social, una importante desigualdad social, etc

The impact of scale effects on the prevailing internet-based banking model in the US

Internet-based banks use a technology-intensive production process that may benefit from scale effects as they grow larger. This paper analyzes whether the predominant Internet-primary bank in the USA generates technology-based economies of scale. There is evidence of both favorable and adverse technology-based scale effects. As the leading Internet-primary bank gets larger, the financial performance gap with traditional banks shrinks while some of its critical competitive advantages wear down. The results suggest that unless the prevailing Internet-primary bank preserves the distinctive advantages of the Internet-based business model as it improves financial performance, it might end up converging with its branching competitors

Increasing contextual information by merging existing archaeological data with the state of the art laser scanning in the prehistoric funerary deposit of Pastora Cave, Eastern Spain

In this paper we present a virtual reconstruction of prehistoric funerary practices in Pastora Cave,a collective burial site in Eastern Spain that dates from the Late Neolithic, Chalcolithic and Bronze Age. Modern data of the cave was captured by 3D laser scanning techniques and added to recorded archaeological data and 3D graphic information. The combination of these data sets allowed us to create a hypothetical reconstruction to analyze the material excavated in the 1940s and 50s in greater spatial context. A 3D model of the current cave was created in order to serve as a basis for modeling the relative stratigraphic information available. We present the methodology employed and the results and implications of the analysis for Pastora Cave with particular emphasis on the spatial and chronological data

The association between prior appendectomy and/or tonsillectomy in women and subsequent pregnancy rate:a cohort study

OBJECTIVE: To study pregnancy rates after appendectomy and/or tonsillectomy.DESIGN: Population-based cohort study using the United Kingdom (U.K.) primary health care-based Clinical Practice Research Datalink (CPRD).SETTING: Not applicable.PATIENT(S): Female patients who underwent appendectomy, tonsillectomy, or both from 1987 to 2012 and appropriate comparators.INTERVENTION(S): Timed follow-up until first pregnancy after surgery. The association between prior surgery and subsequent pregnancy was determined with the use of Cox regression models.MAIN OUTCOME MEASURE(S): Pregnancy rate and time to first pregnancy after surgery.RESULT(S): The analyses included 54,675 appendectomy-only patients, 112,607 tonsillectomy-only patients, 10,340 patients who had both appendectomy and tonsillectomy, and 355,244 comparators matched for exact age and practice from the rest of female patients in the database. There were 29,732 (54.4%), 60,078 (53.4%), and 6,169 (59.7%) pregnancies in the appendectomy-only, tonsillectomy-only, and both appendectomy tonsillectomy cohorts, respectively versus 155,079 (43.7%) in the comparator cohort during a mean follow-up of 14.7 ± 9.7 years. Adjusted hazard ratios (HRs) for subsequent birth rates were 1.34 (95% confidence interval [CI] 1.32-1.35), 1.49 (95% CI 1.48-1.51), and 1.43 (95% CI 1.39-1.47), respectively. Time to pregnancy was shortest after both appendectomy and tonsillectomy followed by appendectomy only and then tonsillectomy only compared with the rest of the population.CONCLUSION(S): Appendectomy and/or tonsillectomy was associated with increased subsequent pregnancy rates and shorter time to pregnancy. The effect of the surgical procedures on the pregnancy outcome was cumulative.</p

Característiques i tendències dels estudis universitaris a les Illes Balears, 2016-17

&#091;cat&#093; Aquest treball pretén fer una presentació resumida, basada en dades fiables, de la situació de la universitat a les Illes Balears. Es descriuen les característiques i tendències principals sobre la Universitat de les Illes Balears. En cada un dels capítols, es fa una anàlisi de dades, incloent-hi una interpretació que pot servir de conclusió provisional. Els capítols principals tracten, enguany, sobre l’alumnat, el professorat, el PAS i l’evolució pressupostària. Per descomptat, es dedica també una secció, elaborada pel professor Andrés Nadal, a les altres universitats presents a les Illes Balears.&#091;spa&#093; Este trabajo pretende hacer una presentación resumida, basada en datos fiables, de la situación de la universidad en las Islas Baleares. Se describen las principales características y tendencias, en cuanto a la Universidad de las Islas Baleares. En cada uno de los capítulos, se hace un análisis de datos, incluyendo una interpretación que puede servir de conclusión provisional. Los capítulos principales tratan este año sobre el alumnado, el profesorado, el PAS y la evolución presupuestaria. Por supuesto, se dedica también una sección, elaborada por el profesor Andrés Nadal, sobre las otras universidades presentes en las Islas Baleares