Determinants of science-based cooperation: evidence in a sample of small and micro firms

We study the determining factors of cience-based cooperation in the case of small and micro firms. In this research, we propose an analytical framework based on the resource-based view of the firm and we identify a set of organisational characteristics, which we classify as internal, external and structural factors. Each factor can be linked to at least one reason, from the firm¿s point of view, to cooperate with universities and public research centres. Each reason can, in turn, be used as an indicator of a firm¿s organisational needs or organisational capacities. In order to validate the theoretical model, we estimate a logistic regression that models the propensity to participate in science-based cooperation activities within a sample of 285 small and micro firms located in Barcelona. The results show the key role played by the absorptive capacity of new and small companies.Se estudian los factores determinantes de la ciencia basada en la cooperación en el caso de las pequeñas empresas y microempresas. En esta investigación, se propone un análisis marco basado en el punto de vista de los recursos de la empresa y que identifica un conjunto de características de la organización, que podemos clasificar como factores internos, externos y estructurales. Cada factor puede estar relacionado por lo menos con una razón, desde el punto de vista de la empresa, para cooperar con las universidades y centros públicos de investigación. Cada una de ellas, a su vez, se utilizará como un indicador de las necesidades organizativas de la empresa o su capacidad de organización. Con el fin de validar el modelo teórico, se estima una regresión logística que muestra la propensión a participar en las actividades de cooperación basadas en la ciencia de una muestra de 285 empresas pequeñas y microempresas ubicadas en Barcelona. Los resultados muestran el papel clave desempeñado por la capacidad de absorción de las empresas nuevas y pequeñas.S'estudien els factors determinants de la ciència basada en la cooperació en el cas de les petites empreses i microempreses. Aquesta investigació es proposa una anàlisi marc basada en el punt de vista dels recursos de l'empresa i que identifica un conjunt de característiques de la organització, que podem classificar amb factors interns, externs i estructurals. Cada factor pot estar relacionat com a mínim amb una raó, des del punt de vista de l'empresa, per cooperar amb universitats i centres públics d'investigació. Cada una d'aquestes, al seu torn, s'utilitzarà com un indicador de les necessitats organitzatives de l'empresa o la seva capacitat d'organització. Amb l'objectiu de validar el model teòric, es preveu una regressió logística que mostra la tendència a participar en les activitats de cooperació basades en la ciència d'una mostra de 285 empreses petites i microempreses ubicades a Barcelona. Els resultats mostren el paper clau dut a terme per la capacitat d'absorció de les noves i petites empreses

Temps - ¿Futur?

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Jaume Ros[cat] El meu treball fa una referència directa a la llar on he viscut des dels 8 anys fins a l’actualitat. Aquest habitatge serà destruït en els pròxims anys i per això a mode de critica i reivindicació, he estat treballant sobre la idea d’aquesta pèrdua des de diferents àmbits com ara el vídeo i l’escultura. Alhora ha estat per a mi una mena de teràpia personal. El vídeo és l’inici del meu projecte on començo a plantejar-me les bases conceptuals, podríem fer referència directe a l’esperit del treball . L’“escala” com a peça escultòrica de grans volums, treballada amb ferro com a material principal respon a l’esquelet del meu treball. L’obra s’assimila a una escala convencional, però responent a un cànon escultòric i deixant de banda la seva funcionalitat com a tal. L’escala com a element funcional ha cobrat molta importància en els últims anys de la meva vida i es converteix en peça clau dins de la meva obra, ja que esdevé l’element de pas entre la realitat, el món i el meu espai personal i interior que se situa a la primera planta de la casa, respon com a símbol d’un recorregut que té un final pròxim. L’escultura respon a la meva angoixa , a la tristor i a la vegada a l’esperança, també a la mort tant de casa meva com d’una part de mi mateixa.[eng] My work makes a direct reference to the home where I have lived since the age of 8 until today. This housing will be destroyed in the coming years and this mode of criticism and demands, have been working on the idea of this loss in different areas such as video and sculpture. While it has been for me a kind of personal therapy. The video is the beginning of my project where I begin to ask myself the conceptual, could make direct reference to the spirit of the work. The “scale” as large sculptural volumes, worked with iron as the main material responds to the skeleton of my work. The work is assimilated to a conventional scale, but responding to a sculptural canon and functionality aside as such. The staircase as a functional element has gained much importance in the last years of my life and becomes a key part of my work as it becomes the element of passage between reality, the world and my personal space and which is situated inside the first floor of the house responds as a symbol of a journey that has an end next. The sculpture responds to my anguish and sadness at the same time hope, too much death in my house as a part of myself

Deep Learning For Aircraft Health Management

Outgoin

Encuadres noticiosos de los países en situación de crisis humanitaria. Un análisis de contenido deductivo de noticias de prensa

In 1992, after the U.S. military intervention in Somalia, the term ‘CNN effect’ was coined to refer to the media’s ability to focus international attention on a country in a critical situation. Based on a deductive approach to a news sample from four Spanish newspapers, this study examines the news agenda of countries and generic frames used in the coverage of countries facing humanitarian crisis. Results show that most of humanitarian crises are forgotten: While one third of the news sample focused on Afghanistan, nine crises were not present at all. Furthermore, the press does not use the ‘classic’ generic frames when they report humanitarian crises, but a combination of them, for instance ‘conflict for which the government is responsible’.En 1992, tras la intervención del ejército estadounidense en Somalia, se acuñó el término ‘efecto CNN’ para referirse a la capacidad de los medios de comunicación para dirigir la atención internacional hacia un país en situación crítica. Basado en una aproximación deductiva a una muestra de noticias procedentes de cuatro periódicos españoles, este estudio examina la presencia de estos países en situación crítica en la agenda informativa, así como los encuadres noticiosos genéricos utilizados para retratarlos. Los resultados muestran que los medios ‘olvidan’ la mayor parte de las crisis humanitarias: mientras un tercio de la muestra analizada se centraba en la situación de Afganistán, nueve crisis no recibieron ninguna atención. Además, la prensa no utiliza los encuadres noticiosos ‘clásicos’ (en la literatura científica) cuando informa sobre las crisis humanitarias, sino una combinación de ellos. Es el caso, por ejemplo, del encuadre ‘conflicto con responsabilidad del Gobierno’

The difference in the impact of the crisis in different areas of the world. Who can win and who can lose?

Risks for countries like the US, France, Ireland, Spain and Japan. Opportunities for Brazil, India, Indonesia and Turke

Imatge i coneixement antropològic

Aquest article presenta una exploració sobre la relació entre imatge i coneixement en l'antropologia social des de dos punts de vista. En primer lloc, com el pensament antropolò-gic s'ha aproximat a l'estudi de la imatge i, en segon lloc, com la imatge s'ha utilitzat en la pràctica de l'antropologia, especialment en el treball de camp etnogràfic. Dins d'aquest marc expositiu, veurem com la fotografia ha estat considerada com una tècnica a mig camí entre la ciència i l'art, i que la seva caracterització, bé com l'evidència directa i no mediada de la realitat, o bé com a medi de comunicació artística, l'ha allunyat d'una plena integració dins la pràctica antropològica. Malgrat que la distinció entre ciència i art encara és present dins del discurs de les ciències socials, els corrents teòrics reflexius i crítics de finals dels anys vuitanta han permés l'entrada de l'art i, amb ell, un nou ús i redefinició de la fotografia, el cinema i el vídeo, i del seu lloc en el desenvolupament i la comunicació del coneixement antropològic.This article offers an exploration into the relationship between the image and knowledge in social anthropology from two points of view. First, how anthropological knowledge has approached the study of the image, and second, how the image has been used in the history of anthropology, especially in ethnographic field work. Within this expository framework we will see how photography has been considered as a technique half-way between science and art. Also, how it has been characterised, either as direct evidence unmediated by reality, or how being an artistic medium for communication has distanced it from being clearly integrated into anthropological practices. Despite the fact that this distinction between science and art is still present in the discourse of the social sciences, the reflexive theoretical and critical currents at the end of the 1980s have allowed the entry of art and, with it, a new use and redefinition of photography, cinema, and video, and of their place in the development and communication of anthropological knowledge