La presència del Regne de València en el món europeu del renaixement

The author stresses the importance of the Borja family (mainly referring to the popes Calixto III and Alexandre VI) in the Italian as well as the European cultural and political context of the second half of the xvth century, and the beginning of the xvith century

Preliminary Remarks on Old Spanish Auxiliares : haber, ser and estar

En aquest article s'intenta aportar una visió descriptiva del funcionament d'haber, ser i estar en construccions 'perifràstiques' del castellà medieval. Quant a les perífrasis 'AUX+ infinitiu', s'observa que no s'ajusten a una anàlisi del tipus 'SV que selecciona un SV'. D'altra banda, s'aporta evidència que afavoreix una visió de la derivació dels futurs i condicionals analítics on el verb [-finit] s'excorpora de l'auxiliar funcional per traslladar-se a CO. Finalment, s'estableix que les construccions 'haber/ser/estar+participi' poden ser analitzades com a verbs lèxics que subcategoritzen una oració reduïda el predicat de la qual és el participi. Això permet relacionar l'avantposició de participi amb la dels SA i la dels arguments interns. Els aspectes bàsics d'aquest canvi sintàctic que duu del castellà medieval i preclàssic a l'espanyol actual són: (a) la categoria lèxica SV dels verbs en qüestió es reanalitza com una categoria funcional SAsp i aquests verbs esdevenen auxiliars; (b) hi ha un canvi de subcabgorització, ja que aquests verbs deixen de subcategoritzar una oració reduïda per passar a subcategoritzar un SVmàx, i (c) la pèrdua de la projecció màxima SCONC1 comporta la desparició dels efectes de la llei Tobler-Mussafia, de la possibilitat d'avantposar el participi i també de la concordança de participi en els perfets compostos

Entorn de l'antilullisme de Sant Robert Bellarmino

Abstract not availabl

Acidosis y alcalosis de los terneros

Peer Reviewe

Proteomics in obesity research

Comunicaciones a congreso

Detectar la desigualtat social al registre arqueològic. El cas de les comunitats talaiòtiques mallorquines a partir del jaciment de Son Fornés (Montuïri, Mallorca)

La detecció de la desigualtat socio-econòmica en les societats prehistòriques és una de les qüestions clau a abordar a partir del registre arqueològic per tal d'entendre la realitat de les comunitats pretèrites, ja que és un factor essencial que ens informa sobre les característiques organitzatives de les societats objecte del nostre estudi. Per tant, creiem que és convenient aprofundir en el seu diagnòstic a partir de la materialitat recuperada i analitzada, partint d'una base teòrica ben fonamentada i contrastada amb una empíria a la qual ens hem de saber aproximar per tal de conèixer-la. En aquest article pretenem fer un repàs a aquestes qüestions plantejades, emprant el cas arqueològic concret de la comunitat talaiòtica de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), ja que constitueix un dels millors exemples actuals on, partint d'una praxi materialista històrica, s'arriba al coneixement de les característiques de l'organització econòmica i social del grup que generà el registre empíric estudiat.Identifying socioeconomic inequalities in prehistoric Balearic societies with the archaeological record becomes one of the key topics in order to understand past societies, because it is an essential factor which provides us information about how these societies were organized. So, this issue must be taken in consideration with a look at the recovered and analyzed material, all this included in a wider and well-based theory which we have to contrast with the empirical record. Here, we attempt to reach these premises with a look at Son Fornés site (Montuïri, Mallorca), home of a talaiotical community; this case represents one of the best current examples where, from a historical materialist point of view, it has been possible to recognize the characteristics of the economic and social organization of the people who generated the studied record