Properties of holographic dark energy at the Hubble length

We consider holographic cosmological models of dark energy in which the infrared cutoff is set by the Hubble's radius. We show that any interacting dark energy model, regardless of its detailed form, can be recast as a non interacting model in which the holographic parameter $c^{2}$ evolves slowly with time. Two specific cases are analyzed. We constrain the parameters of both models with observational data, and show that they can be told apart at the perturbative level.Comment: 4 pages, 6 figures. Contribution to the Proceedings ERE201

On the reflection and transmission of circumferential waves through nozzles

This paper presents a mathematical model for predicting the propagation of circumferential waves (acoustic, entropy and vorticity waves) through an annular nozzle. Combustion chambers in modern aero-engines are typically annular, and so a model for circumferential waves is essential for understanding and predicting both combustion noise and thermoacoustic instabilities for such geometries. The linearised Euler equations are solved using the Magnus expansion to obtain the reflection and transmission coefficients of the annular nozzle for acoustic, entropy and vorticity perturbations. Predictions which account for flow physics, such as a non-zero mean flow angle and the generation of vorticity noise, are obtained for the first time. Results are compared with two numerical methods, showing that the mathematical model is able to predict the transmission and reflection of waves for both compact and non-compact frequencies. The model is used to prove one particularly interesting and relevant feature of annular geometries: the generation of a vorticity wave by the acceleration of a circumferential entropy wave. It is shown that this phenomenon originates from the baroclinic torque in the vorticity equation.</jats:p

L'Origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya : una aproximació des de l'arqueologia

En els darrers decennis, els progressos de l'arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orígens d'aquestes ciutats. En aquest article dedicat a Catalunya, i en el previst per al proper número referit al País Valencià, centrarem l'atenció en aquesta temàtica, que a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presència dels romans en aquestes terres. La majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya són, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta. Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització que s'havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l'època romanorepublicana amb la fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tàrraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda i l'Empúries romana entre d'altres ens donen dades, encara fragmentàries però ja molt significatives, que ens permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les característiques del seu primer desenvolupament en relació amb el context històric de l'època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els primers anys del segle i aC se'ns presenten especialment dinàmics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt probablement va ser no només inspirada, sinó també planificada, per l'autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu urbanisme regular, que desenvolupa retícules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar aquí els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la península Itàlica, i juntament amb la construcció de la xarxa viària posaren les bases de l'estructura del país, que marcaria ja tota l'època romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui

La Família Borja: historiografia, llegenda, tema literari

La família valenciana dels Borja ha exercit des del segle xv una fascinació continuada pel fet d'haver aconseguit, gràcies a la carrera eclesiàstica, un poder insòlit a Itàlia i a València. Ha suscitat a tot Europa, en especial a Itàlia però també a Alemanya, Gran Bretanya i França i no cal dir-ho a València, una ingent paperassa en el camp llegendari fins a convertir-la en blanc de tots els vicis, com a tema literari en les lletres i en la filmografia i ha estat objecte, en part com a reacció, d'una historiografia seriosa basada en documentació arxivística sobretot a partir del darrer terç del segle xix fins aquests darrers anys, que s'ha incrementat amb motiu del cinc-cents anys del pontificat d'Alexandre VI. Intento fer-ne un balanç i aportar algunes explicacions per comprendre aquest interès

Crítica a la distinció cultural

This article is a critical reading of the work of Pierre Bourdieu on cultural distinction (La Distinction, 1979). It starts from the premise that the forms of distinctions in each country and in each period of history are extremely different and extraordinarily rich and varied. It must be noted, though, that it is extremely difficult to speak of the phenomenon of distinction in general terms —as Bourdieu does—. The complexity of the phenomenon does not mean, however, that it is impossible to formulate a general theory about the phenomenon of distinction. The criticism of Bourdieu’s work permits us to go a bit further and to propose, modestly, an alternative theory on cultural distinction.En este artículo se realiza una lectura crítica de la obra de Pierre Bourdieu sobre la distinción cultural (La distinción, 1979). Se parte del supuesto que las formas de distinción, en cada país y en cada etapa histórica, adoptan formas particulares extraordinariamente ricas y variadas. Es preciso destacar la dificultad de tratar el tema de la distinción en términos generales —como lo hace Bourdieu—. La complejidad del fenómeno no significa que no se pueda intentar formular una teoría general sobre la distinción. La crítica a la obra de Bourdieu nos permite esbozar, modestamente, una teoría alternativa sobre la distinción cultural