Cohesió i anàlisi de l’obra dels anys seixanta del cineasta Llorenç Soler

Treballs Finals del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Maria José Masanet JordàEl següent projecte té com a objectiu fer un treball de cohesió i de recerca d’informació de la filmografia de la dècada dels seixanta del cineasta Llorenç Soler. Aquest treball, posteriorment, es posarà a disposició del coneixement de la societat espanyola i catalana a través de la pàgina web de l’autor per tal de fomentar i encoratjar l'estudi i la investigació entorn del cinema documental i social independent i, així, deixar al descobert una gran part de la història que ha estat invisibilitzada durant dècades per les autoritats franquistes. Per fer-ho, s’ha aplicat una metodologia que consta de set blocs: la selecció de les obres a analitzar, sistematitzar una fitxa d'anàlisi perquè totes les obres tinguin les mateixes variables, recollir materials complementaris de les obres, generar nou material, realitzar una anàlisi profunda de les obres de l’autor de l’època assenyalada, crear una estratègia de difusió i crear una estratègia d’interacció. Amb l’aplicació d’aquesta metodologia, s’aconsegueixen explorar a fons cinc documents de l’autor que ajuden a construir la memòria històrica espanyola i catalana. Per altra banda, aquest treball suposa un primer pas en aquest procés d’unificació i “expansió” de la narrativa de l’autor, que es podria explorar en profunditat en futures investigacions

Competència entre l'avió i el TAV : els casos d'Espanya i França

BibliografiaSempre ha estat un tema d'interès, conflicte i reflexió saber si es més efectiu, còmode i rentable agafar el tren d'alta velocitat o el transport aeri. La missió d'aquest treball és analitzar fins a quin punt el tren d'alta velocitat pot competir amb l'avió i per tant esbrinar si aquests mitjans de transport són complementaris o be substitutius.Siempre ha sido un tema de interés, conflicto y reflexión saber si es más efectivo, cómodo y rentable tomar el tren de alta velocidad o el transporte aéreo. La misión de este trabajo es analizar hasta que punto el tren de alta velocidad puede competir con el avión y por tanto averiguar si estos medios de transporte son complementarios o bien sustitutivos.It has always been a topic of interest, conflict and reflection to know if it is more effective, comfortable and economic to take the high-speed train or the air transport. The main gold of this project is to analyze in wich degree the high-speed train can compete with the plane and therefore, find out if these means of transport are complementary or a substitute

Разработка основного массообменного оборудования установки получения азота

В данной дипломной работе разработана ректификационная колонна установки получения жидкого азота на производстве АО "СДС Азот". Представлено описание технологической схемы производства. Был проведен технологический, тепловой и механический расчеты, разработан раздел финансового менеджмента, ресурсоэффективности и ресурсосбережения, разработан раздел социальной безопасности. Сделаны выводы по проделанной работе.The diploma work is dedicated to the main-exchange equipment of the nitrogen production at OA "СДС Азот". The graduate work includes technological, thermal and mechanical calculations of the distillation column. The section "Social management" and the section "Financial management, resource efficiency and resource saving" are given. Conclusions are drawn on the work

Bis(diethylamino)(pentafluorophenyl)phosphane – a Push–Pull Phosphane Available for Coordination

A facile large-scale synthesis of the “push–pull”-substituted ligand bis(diethylamino)(pentafluorophenyl)phosphane is reported. A selenophosphorane as well as complexes with CuI and PdCl2, can be formed almost quantitatively from suitable starting materials. The PdII complex shows a square-planar coordination with significant distortions of the Cl–Pd–Cl moiety in the solid state. In contrast, the phosphane ligand exhibits a large flexibility in the trigonal-planar coordination of the Cu salt, as proven by X-ray crystallography. C–C cross-coupling reactions and 1,3-dipolar cycloadditions have been tested for the PdII and CuI complexes, respectively. Whereas the reactivity of the PdII complex is good at low temperature, the CuI complex reveals remarkable reaction rates at temperatures up to 130 °C. Furthermore, the CuI-catalyzed azide/alkyne 1,3-dipolar cycloaddition was successfully adapted for flow conditions

Catalytic and biophysical investigation of rhodium hydroformylase

Rh-containing artificial metalloenzymes based on two mutants of Sterol Carrier Protein_2L (SCP_2L) have been shown to act as hydroformylases, exhibiting significant activity and unexpectedly high selectivity in the hydroformylation of a range of alkenes. Here we report modifications of the catalyst performance by site directed mutagenesis, and studies of the biophysical properties of these catalysts. Catalysts were prepared based on single methionine mutants of SCP_2L for hydroformylation studies. Multinuclear (1H, & 13C), multi-dimensional (2D) solution NMR spectroscopy, EXAFS and XANES were employed to probe the structure. Biophysical studies using 2D [1H 13C] HSQC NMR spectroscopy of 13C-methyl methionine labeled catalysts were used to investigate changes in protein conformation. Hydroformylation studies employing the methionine mutants as catalysts revealed the significant effects of mutation on hydroformylation activity. Among the methionine mutant catalysts M1A of V83C and A100C, and M112A of V83C exhibited significantly higher activity than their parent proteins with improved selectivity. A metal binding role for methionine was suggested by EXAFS and XANES data on selenomethionine variants

Carbonylation reactions in supercritical carbon dioxide

En les darreres dècades, la catàlisis homogènia ha aconseguit un paper destacat dintre de la indústria química. També ha tingut un gran impacte en els últims anys l'ús de dissolvents alternatius com a medis de reacció per evitar l'ús de dissolvents orgànics que són tòxics i tenen un impacte mediambiental molt elevat. L'ús del diòxid de carboni supercrític (scCO2) com a medi de reacció, a part de ser de baix cost, no ser tòxic, no ser inflamable, presenta les avantatges de permetre reciclar fàcilment el catalitzador, tenir una elevada solubilitat amb els gasos i permetre modular les seves propietats fàcilment canviant la pressió i temperatura. Una de les propietats d'aquest solvent és la baixa polaritat del medi, això fa que la solubilitat dels sistemes catalítics es vegi afectada en funció dels reactius utilitzats. En aquest context, l'objectiu principal d'aquesta tesis és la realització de reaccions de carbonilació, com hidroformilació, hidrocarboxilació, hidroesterificació i copolimerització, utilitzant com a medi de reacció el diòxid de carboni supercrític. Per duu a terme aquestes reaccions en scCO2 s'han utilitzat sistemes catalítics modificats, és a dir, s'han sintetitzat lligands P- o N- donadors amb cadenes alquíliques perfluorades o s'han incorporat al sistema surfactants com perfluoropolièters o ciclodextrines amb grups acetats, que fan que el sistema es solubilitzi més fàcilment en el medi. En la introducció s'ha fet un recull bibliogràfic de les reaccions de carbonilació en dissolvents orgànics, dels lligands més utilitzats en aquests tipus de reaccions i dels cicles catalítics que tenen lloc. També s'ha fet una introducció de les propietats i l'ús del diòxid de carboni en estat supercrític i de la seva aplicació en les reaccions de carbonilació. S'ha estudiat la reacció d'hidrocarboxilació d'alquens lineals en diòxid de carboni supercrític. Com a sistema catalític s'ha utilitzat un precursor de pal·ladi(II) [PdCl2(PhCN)2], associat amb fosfines perfluorades (Figura 1). Figura 1S'ha realitzat un estudi de solubilitat i de l'activitat catalítica en scCO2 dels diferents sistemes catalítics. El millor sistema catalític ha estat [PdCl2(PhCN)2]/1 quan es duia la reaccions en sistemes no solubles. En aquest sistema s'ha obtingut 55% de conversió, 90% de selectivitat amb àcids i l/b=3 a 150 atm de pressió total i 90ºC. També s'ha estudiat l'activitat de la reacció amb el mateix sistema però addicionant un perfluoropolièter (sal d'amoni de Krytox) com a surfactà, millorant així els resultats obtinguts (93% de conversió, 77% de selectivitat en àcids i l/b de 4.5). També s'ha estudiat mitjançant tècniques d'alta pressió de ressonància magnètica nuclear(HPNMR) les espècies formades in situ en condicions similars a les de reacció.També ha estat estudiada la reacció d'hidroesterificació d'1-hexè en scCO2 utilitzant els mateixos sistemes. El millor resultat però, ha estat amb el sistema [PdCl2(PhCN)2]/2 amb el que s'han obtingut 67% de conversió i 64% de selectivitat amb èsters.Referent a la reacció de copolimerització amb CO i tert-butilestirè en scCO2. Per duu a terme la reacció s'han utilitzat lligands nitrogen-donadors amb cadenes perfluorades (Figura 2) amb els que s'han sintetitzat complexos dicatiònics de pal·ladi(II) [Pd(5,6,7,8)2]X2. Figura 2S'ha estudiat la solubilitat de tots els complexos en scCO2 i s'ha vist que tots ells són solubles en aquest medi.. S'ha estudiat l'activitat catalítica dels diferents lligands a diferents pressions de CO2, observant que la selectivitat de la reacció canvia en funció del lligand. Els millors resultats s'han obtingut amb el complex [Pd(5)2](BArF)2, a baixes pressions de CO2, amb el que s'han obtingut 1.4 Kg de copolímer gPd-1, amb un pes molecular de 167000 i una estereoregularitat del 90%.Finalment, s'ha estudiat la hidroformilació d'1-octè en scCO2. S'han sintetitzat quatre fosfits, dos derivats del fenol (9-10) i dos derivats del benzil alcohol (11-12), amb grups -CF3 (Figura 3). Figura 3S'ha estudiat la coordinació d'aquests lligands en complexos catiònics de rodi(I) observant que els lligands amb menys impediments estèrics (9-10) es coordinen formant complexos [Rh(9-10)4]X, mentre que els lligands 11-12 formen complexos [Rh(cod)( 11-12)2]X. S'ha estudiat la reactivitat amb CO i H2 dels sistemes de rodi [Rh(CO)(acac)] amb els lligands 9-12 per RMN i IR d'alta pressió (HPNMR, HPIR) en condicions similars a les catalítiques. També s'ha estudiat la reactivitat catalítica dels quatre sistemes en diferents pressions de CO2 i amb toluè per poder comparar el sistema en un solvent orgànic. L'activitat obtinguda en la reacció en scCO2 per als sistemes Rh/9,10,12 és similar o superior a l'obtinguda amb toluè, encara que la selectivitat va ser més baixa. En canvi, per al sistema Rh/3, la selectivitat obtinguda amb scCO2 va ser major que l'obtinguda amb toluè. La relació n/iso obtinguda per al sistemes Rh/10-12 va ser superior amb scCO2.Els millors resultats s'obtenen amb el sistema [Rh(CO)(acac)]/9, que proporciona 99% de conversió, 60% de selectivitat i una relació n/iso de 7.3; i amb el sistema [Rh(CO)(acac)]/ 12 amb el que s'ha obtingut 93% de conversió, 62% de selectivitat i una relació n/iso de 4. Dins d'aquest tema també s'ha estudiat la hidroformilació d'1-octè en scCO2 utilitzant un sistema inicialment insoluble, del qual amb l'addició d'una ciclodextrina amb grups acetats (16, Figura 4) s'ha aconseguit augmentar-ne la solubilitat. El sistema insoluble està format per [Rh(CO)2(acac)] amb lligands P-donadors amb cadenes alquíliques ramificades (13-15). Figura 4L'activitat catalítica dels sistemes [Rh(CO)2(acac)]/13-15 (Figura 4) es millora afegint la ciclodextrina. Malauradament, la selectivitat en aldehids disminueix, possiblement degut a la descoordinació del lligand (13) al introduir-se a la cavitat de la ciclodextrina.Homogeneous catalysis has achieved an important role in chemical industries in the last decades. A recent aspect of this role that is receiving increasing attention is the use of alternative reaction media that solve the environmental problems associated with many of the traditional volatile organic solvents. The use of non-conventional reaction media also provides opportunities for facilitating the recovery and recycling of the catalyst. Among these reaction media, supercritical carbon dioxide(scCO2) is an interesting solvent in the context of green chemistry and catalysis in several mono- and biphasic systems.The use of scCO2 as a solvent, a part it is economic, non-toxic, non-flammable, has the advantage to recycle easily the catalyst, has high miscibility with gases and it is easy change its properties changing temperature or pressure. The main limitation is the low polarity of the media which lead to low solubility of the catalytic systems. The aim of the present thesis is to use supercritical carbon dioxide as alternative solvent for different catalytic carbonylation reactions such as hydroformylation, hydrocarboxylation, hydroesterification of long chain alkenes and copolymerisation of carbon monoxide and tert-butylstyrene. To afford solubility in that system, different attempts have been used: synthesis of perfluorinated phosphorus or nitrogen donor ligand or the use of acetylated cyclodextrin or perfluoropolyether molecules as solubilizer agents.The hydrocarboxylation of linear alkenes using scCO2 as a solvent has been studied. It was used a palladium (II) precursor with fluorinated phosphines (Figure 1). Figure 1The solubility of the systems in supercritical carbon dioxide was studied. The best system for the reaction was [PdCl2(PhCN)2]/1 at non-soluble conditions, obtaining 55% of conversion, 90% of selectivity and l/b =3. The activity of the system adding an ammonium salt of Krytox as a surfactant. It showed an increase in the conversion (93%) and in the regioselectivity (l/b=4.5) although the selectivity decrease(77%).By HPNMR spectroscopy, the species formed at similar conditions than hydrocarboxylation were studied observing the formation of Pd(0) species which by reacting with an acid could produce the hydride active species of the mechanism.The hydroesterification of 1-hexene was studied using the same Pd-systems. The best conditions were obtained with system was [PdCl2(PhCN)2]/2/MeOH at non-soluble conditions.Regarding to CO/tertbutylstyrene copolymerisation in scCO2, different palladium bischelated complexes were synthesised and characterised [Pd(5,6,7,8)2]X2. All of this complexes were soluble in liquid and supercritical carbon dioxide. Figure 2The best result was obtain in liquid expanded CO2, using [Pd(5)2](BArF)2, obtaining 1.4 Kg copolymer/g Pd, 167000 of molecular weight and 90% of syndiotacticity.Finally the hydroformylation of 1-octene was studied in scCO2. CF3-groups phosphites were synthetised from phenol (9-10) and from benzylalcohol (11-12) (Figure 3). Figure 3The reactivity of them with CO/H2 were studied by HPNMR and by HPIR, observing as a major species formed [HRh(9-12)3(CO)]. The catalytic experiments were carried out in toluene and in scCO2. Comparing both solvents, the conversion were better then toluene or similar for the systems Rh/9,10,12 although the selectivity decrease. However, for Rh/11 the selectivity obtained in scCO2 was higher then in toluene. The effect of addition a peracetylated cyclodextrine (Figure 4, 16) to increase the solubility of a non-soluble rhodium system Rh/13-15 (Figure 4) was studied. Figure 4The system became soluble at 250 atm and 80 ºC. The addition of the cyclodextrine increase the conversion and the l/b ratio of the hydroformylation of 1-octene although the selectivity decrease, probably Per-Ac-β-CD may favour the dissociation of the ligand 13-15 from the catalytic species. In the scCO2 medium, this dissociation could be very high and would lead to free ligand catalytic species which favour the isomerisation

Radiografía a Manos Unidas

[spa] El objetivo de este estudio es analizar la situación económica-financiera de Manos Unidas durante el ejercicio 2016. La elección de esta entidad se debe no sólo al hecho de tratarse de una entidad no lucrativa, sino de además ser una Asociación Declarada de Utilidad Pública. Para la obtención de la información económica y financiera necesaria se han tomado los datos encontrados en su propia página web: www.manosunidas.com. Éstos se han analizado mediante las técnicas generales, que abarcan análisis verticales y horizontales tanto del balance de situación como de la cuenta de resultados y ratios de activo, y mediante algunos indicadores de gestión, como la eficiencia, eficacia y economía en la obtención de recursos, para conseguir obtener un diagnóstico sobre la situación económico-financiera de Manos Unidas mediante los cuales se obtiene un resultado positivo sobre la situación de ésta.[eng] The goal of this study is to analyze the economic and financial situation during 2016 of the organization United Hands. The choice of this organization has been made because of its nonprofit nature; moreover it is a “Declared Association of Public Utility”. The information has been collected from its own website www.manosunidas.com. The data has been analyzed using general techniques such as vertical and horizontal break downs of the balance sheet, income statement and asset ratios. The resources from the management indicators like efficiency, effectiveness and economy have been collected to get a full diagnosis of the economic and financial situation of United Hands

Projecte de posada en marxa d’una màquina CNC desenvolupada en el projecte REPRAP

Los objetivos del trabajo serán ser capaz de poner en marcha una máquina CNC y desarrollar un manual práctico de ajustes y uso.En aquest projecte s’explica la posada en marxa d’una fresadora controlada ambControl Numèric per Computador (CNC) adquirida pel Departament de resistència dels materials de l’ESEIAAT.La CNC en laque secentra el treball,és una fresadora DIY (Do It Yourself) que pot fresar, mecanitzar, serigrafiar, gravar PCBs, dibuixar i tallar. Per tal d’assolir aquest fi, s’han provat diferents programes,finsatrobar la solució adientque nodonés problemes de compatibilitat a l’hora de mecanitzar,tanten dues com en tres dimensions.Inicialment s’expliquen els diferents tipus de CNCs lliuresque hi hai els elements que intervindran en l’operació de fresat. Seguidament s’explica com programar ambcodi G perpoder entendre completament el funcionament de la màquina i poder fer modificacions al codi generatpels diferents softwares. A continuació,s’expliquen tots els passos per a la mecanització: des de la diferent utilització dels programes CAD (Computer-AidedDesign), CAM (Computer-Aided Manufacturing) i Software Controlador tant en dues com en tres dimensions fins al firmware que s’ha d’instal·lar a l’Arduino que controla la fresadora.La utilització de la fresadora requeriràl’aplicació de diferents programes informàtics com el programa d’Arduino per instal·lar el firmware, el software de disseny CAD SolidWorks,per dissenyar els components en 2D i 3D, els de CAM per a obtenir el codi de les trajectòries de la màquina: F-Engraver (2D) i SprutCAM(3D) ifinalment, el programa controlador CNCController que ens permetrà calibrar i introduir el codi a la fresadora.Per acabar, s’explica com posar en marxa la CNC i tots els passos a seguir un cop es tingui el codi de la peça.Paral·lelament,també s’ha realitzat un estudi econòmic i d’impacte ambiental del projecte