Les enjeux de la promotion du mouvement à l'école

Les projets ayant pour objectif l’augmentation de la part de mouvement en classe sont en plein essor. Dans le cadre de ce travail, il s’agira d’identifier le rôle de l’école ainsi que les différents avantages et inconvénients engendrés par l’introduction de plus de mouvement dans les classes, ceci au travers de lectures, études, expérimentations, entretiens et questionnaires. Les thèmes abordés sont les apports du mouvement sur la santé ainsi que ses effets sur le développement physique, cognitif et psychosocial des enfants. Les notions de pauses actives et d’apprentissage en mouvement seront développées, afin de montrer ce qu’il est possible de réaliser dans une classe. Instaurer ce type d’activités demande un certain nombre d’aménagements, je chercherai donc à savoir quels sont les programmes à disposition des classes, les bénéfices que cela peut avoir et si les enseignants sont prêts à modifier leur façon d’enseigner, afin de permettre à leurs élèves de bouger plus. Les freins à l’introduction de plus de mouvement dans le quotidien scolaire et les effets sur la gestion de classe m’intéressent particulièrement puisqu’il me semble nécessaire de les étudier, afin de permettre une évolution des pratiques enseignantes

L'éducation thérapeutique préopératoire a-t-elle un impact sur la douleur postopératoire chez l'adulte ?: travail de Bachelor

But : Le but de cette revue est d’interroger les effets d’une éducation préopératoire sur la douleur postopératoire. Historique : Malgré les nombreuses échelles et traitements mis à disposition des soignants pour évaluer et traiter la douleur, le nombre de personnes souffrant de douleur postopératoire reste préoccupant. Design Ce travail est une revue de la littérature sur la base de l’analyse de 15 articles scientifiques. Méthodes : Les recherches ont été effectuées dans les bases de données telles que BDSP (Base de données en Santé Publique), CINAHL, Google Scholar, HealthSource et PubMed. Résultats : Ce travail décrit les avantages et les différents pièges liés à l’éducation thérapeutique préopératoire. Il discute les divers supports possibles. Conclusion : A priori, l’éducation thérapeutique semble être une intervention agissant de manière positive sur les enjeux de la période postopératoire, notamment l’intensité de la douleur, la diminution du temps d’hospitalisation, la mobilisation précoce et la diminution de l’anxiété

Matrices that commute with their derivative. On a letter from Schur to Wielandt

We examine when a matrix whose elements are differentiable functions in one variable commutes with its derivative. This problem was discussed in a letter from Issai Schur to Helmut Wielandt written in 1934, which we found in Wielandt's Nachlass. We present this letter and its translation into English. The topic was rediscovered later and partial results were proved. However, there are many subtle observations in Schur's letter which were not obtained in later years. Using an algebraic setting, we put these into perspective and extend them in several directions. We present in detail the relationship between several conditions mentioned in Schur's letter and we focus in particular on the characterization of matrices called Type 1 by Schur. We also present several examples that demonstrate Schur's observations.Comment: 21 pages, 1 facsimile, some inaccuracies corrected, historical comments and acknowledgments added; final version to appear in Linear Algebra and its Application

L'Agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa: desenvolupament local i ocupació de col·lectius en risc d'exclusió social

A Catalunya, com en molts països de la Unió Europea, hi ha una crisi econòmica i social de les activitats agràries. En aquest context, des del territori han sorgit iniciatives alternatives que busquen aconseguir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les seves explotacions, com són l'agricultura de proximitat i l'agricultura social (AS). L'AS és un fenomen emergent en el món rural i en el periurbà dels països europeus, però és una pràctica encara incipient a Catalunya. L'AS dóna funcionalitats i significats nous a la pràctica agrícola, més enllà de la funció productiva. En la situació socioeconòmica actual, l'AS sorgeix com una pràctica de baix a dalt (bottom-up) d'innovació social en tant que sorgeix de la societat civil amb la finalitat de crear llocs d'ocupació nous per a les persones en risc d'exclusió social i al mateix temps ajudar al desenvolupament rural. En aquesta aportació es pretén explicar breument les característiques i les possibilitats de l'AS, posant en relleu les formes d'organització col·lectiva com el cooperativisme. La diagnosi s'ha realitzat a partir de la construcció d'una base de dades i entrevistes a promotors i informadors clau. La metodologia qualitativa ha permès fer aquesta diagnosi emprant instruments d'anàlisi com el DAFO i el fluxgrama. L'aplicació d'aquesta metodologia posa en relleu, per una banda, el potencial i la contribució de l'AS en diversos àmbits (dotar de serveis sociosanitarisàrees rurals, desenvolupament local, agricultura ecològica, innovació social, alternatives econòmiques) i, per l'altra, les manques i necessitats del sector que en condicionen el desenvolupament. D'acord amb la influència d'aquests factors s'han dissenyat algunes estratègies per contribuir a la seva difusió i al seu impuls a Catalunya.In Catalonia, as in many countries of the European Union, there is an economic and social crisis in the agricultural field. Some initiatives have arisen in the territory, including local agriculture or social farming (SF), which seek to achieve economic, social and environmental sustainability. SF is an emerging phenomenon in rural and periurban areas in the European countries but it is still a new practice in Catalonia. SF provides new functions and meanings to agricultural practice beyond the scope of production. In the current socio-economic situation, SF is a bottom-up practice of social innovation in civil society aimed to create new employment for people at risk of social exclusion, while helping rural development. This paper seeks to briefly explain the characteristics and potential of SF, highlighting forms of collective organization like cooperatives. The analysis was based on the building of a database and on interviews with key developers and informants. Qualitative methodology has provided a diagnosis using tools such as SWOT analysis and flowcharts. This methodology has highlighted, on the one hand, the potential and contribution of SF in various areas (provision of social services in rural areas, local development, organic farming, social innovation, and economic alternatives) and, on the other, the gaps and needs of the sector that influence its development. Based on the effect of these factors, some strategies have been designed to contribute to the dissemination and promotion of SF in Catalonia.En Cataluña, como en muchos países de la Unión Europea, hay una crisis económica y social de las actividades agrarias. Desde el territorio han surgido iniciativas diversas que buscan conseguir la sostenibilidad ambiental, social y económica de sus explotaciones, como son la agricultura de proximidad o la agricultura social (AS). La AS es un fenómeno emergente en el ámbito rural y en el periurbano de los países europeos, aunque es una práctica incipiente en Cataluña. La AS da nuevas funcionalidades y nuevos significados a la práctica agrícola, más allá de la propia función productiva. En la actual situación socioeconómica, la AS aparece como una práctica de abajo arriba (bottom-up) de innovación social desde la sociedad civil con el fin de crear nueva ocupación para las personas en riesgo de exclusión social y a la vez ayudar al desarrollo rural. En esta aportación se pretende explicar brevemente las características y las posibilidades de la AS, poniendo de relieve las formas de organización colectiva como el cooperativismo. El diagnóstico se ha realizado a partir de la construcción de una base de datos y entrevistas a promotores e informadores clave. La metodología cualitativa ha permitido hacer este diagnóstico empleando instrumentos de análisis como el DAFO y el flujograma. La aplicación de esta metodología pone de relieve, por un lado, el potencial y la contribución de la AS en diversos ámbitos (dotar de servicios sociosanitarios áreas rurales, desarrollo local, agricultura ecológica, innovación social, alternativas económicas) y, por el otro, las carencias y necesidades del sector que condicionan su desarrollo. De acuerdo con la influencia de estos factores se han diseñado algunas estrategias para contribuir a su difusión e impulso en Cataluña

L'agricultura social a Catalunya : una doble alternativa : desenvolupament local i ocupació de col·lectius em risc d'exclusió social

A Catalunya, com en molts països de la Unió Europea, hi ha una crisi econòmica i social de les activitats agràries. En aquest context, des del territori han sorgit iniciatives alternatives que busquen aconseguir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les seves explotacions, com són l'agricultura de proximitat i l'agricultura social (AS). L'AS és un fenomen emergent en el món rural i en el periurbà dels països europeus, però és una pràctica encara incipient a Catalunya. L'AS dóna funcionalitats i significats nous a la pràctica agrícola, més enllà de la funció productiva. En la situació socioeconòmica actual, l'AS sorgeix com una pràctica de baix a dalt (bottom-up) d'innovació social en tant que sorgeix de la societat civil amb la finalitat de crear llocs d'ocupació nous per a les persones en risc d'exclusió social i al mateix temps ajudar al desenvolupament rural. En aquesta aportació es pretén explicar breument les característiques i les possibilitats de l'AS, posant en relleu les formes d'organització col·lectiva com el cooperativisme. La diagnosi s'ha realitzat a partir de la construcció d'una base de dades i entrevistes a promotors i informadors clau. La metodologia qualitativa ha permès fer aquesta diagnosi emprant instruments d'anàlisi com el DAFO i el fluxgrama. L'aplicació d'aquesta metodologia posa en relleu, per una banda, el potencial i la contribució de l'AS en diversos àmbits (dotar de serveis sociosanitaris àrees rurals, desenvolupament local, agricultura ecològica, innovació social, alternatives econòmiques) i, per l'altra, les manques i necessitats del sector que en condicionen el desenvolupament. D'acord amb la influència d'aquests factors s'han dissenyat algunes estratègies per contribuir a la seva difusió i al seu impuls a CatalunyaEn Cataluña, como en muchos países de la Unión Europea, hay una crisis económica y social de las actividades agrarias. Desde el territorio han surgido iniciativas diversas que buscan conseguir la sostenibilidad ambiental, social y económica de sus explotaciones, como son la agricultura de proximidad o la agricultura social (AS). La AS es un fenómeno emergente en el ámbito rural y en el periurbano de los países europeos, aunque es una práctica incipiente en Cataluña. La AS da nuevas funcionalidades y nuevos significados a la práctica agrícola, más allá de la propia función productiva. En la actual situación socioeconómica, la AS aparece como una práctica de abajo arriba (bottom-up) de innovación social desde la sociedad civil con el fin de crear nueva ocupación para las personas en riesgo de exclusión social y a la vez ayudar al desarrollo rural. En esta aportación se pretende explicar brevemente las características y las posibilidades de la AS, poniendo de relieve las formas de organización colectiva como el cooperativismo. El diagnóstico se ha realizado a partir de la construcción de una base de datos y entrevistas a promotores e informadores clave. La metodología cualitativa ha permitido hacer este diagnóstico empleando instrumentos de análisis como el DAFO y el flujograma. La aplicación de esta metodología pone de relieve, por un lado, el potencial y la contribución de la AS en diversos ámbitos (dotar de servicios sociosanitarios áreas rurales, desarrollo local, agricultura ecológica, innovación social, alternativas económicas) y, por el otro, las carencias y necesidades del sector que condicionan su desarrollo. De acuerdo con la influencia de estos factores se han diseñado algunas estrategias para contribuir a su difusión e impulso en CataluñaIn Catalonia, as in many countries of the European Union, there is an economic and social crisis in the agricultural field. Some initiatives have arisen in the territory, including local agriculture or social farming (SF), which seek to achieve economic, social and environmental sustainability. SF is an emerging phenomenon in rural and periurban areas in the European countries but it is still a new practice in Catalonia. SF provides new functions and meanings to agricultural practice beyond the scope of production. In the current socio-economic situation, SF is a bottom-up practice of social innovation in civil society aimed to create new employment for people at risk of social exclusion, while helping rural development. This paper seeks to briefly explain the characteristics and potential of SF, highlighting forms of collective organization like cooperatives. The analysis was based on the building of a database and on interviews with key developers and informants. Qualitative methodology has provided a diagnosis using tools such as SWOT analysis and flowcharts. This methodology has highlighted, on the one hand, the potential and contribution of SF in various areas (provision of social services in rural areas, local development, organic farming, social innovation, and economic alternatives) and, on the other, the gaps and needs of the sector that influence its development. Based on the effect of these factors, some strategies have been designed to contribute to the dissemination and promotion of SF in Cataloni

Massispektromeetriliste analüüsimeetodite avastamispiiri hindamine

Väitekirja elektrooniline versioon ei sisalda publikatsioone.Avastamispiir (AP) on üks olulisemaid parameetreid analüüsimeetodite valideerimisel. See näitab madalaimat analüüdi kontsentratsiooni, kus võime hea tõenäosusega öelda, et analüüt on tõesti proovis sees. See parameeter on seega oluline tulemuste õigeks tõlgendamiseks ja analüüsimeetodi karakteriseerimiseks. Näiteks võib tuua dopingu ained sportlase veres, narkootilised ained kurjategija uriinis, mürkained toidus, ohtlikud kemikaalid keskkonnas jne. Erinevad standardid, mis avastamispiiri määramist reguleerivad, pole aga omavahel kooskõlas ning seega on tekkinud väga palju erinevaid AP hindamise metoodikaid. Lisaks teevad tihti need metoodikad eeldusi või lihtsustusi, mida pole selgitatud piisavalt viies seega valel kasutamisel ebaadekvaatsete tulemusteni. Esineb ka muid probleeme. Näiteks pole ka piisavalt kirjeldatud avastamispiiri igapäevase kontrollimise korrektseid metoodikaid. Massispektromeetria (MS) on laialt levinud ja hea tundlikkusega analüüsitehnika, mille tõttu on avastamispiir nende puhul eriti oluline. Käesoleva töö käigus võrreldi erinevaid AP hindamise metoodikaid ja uuriti olulisi eksperimendi disaini aspekte kasutades andmeid MS analüüsimeetoditelt. Need tulemused koondati kokku spetsiifiliste soovitustega skeemiks, kus on olulised AP hindamise aspektid välja toodud. Võtmesõnad: Avastamispiir, valideermine, massispektromeetria, vedelikkromatograafia, paberpihustus ionisatsioonLimit of detection (LoD) is an important validation parameter for analysis methods. LoD indicates the lowest analyte concentration where it is possible (with good probability) that the analyte signal can be detected. Therefore, it is an important parameter for interpreting analysis results and for characterization of the analytical method (e.g. for detecting illegal doping or drugs from urine, toxic chemicals in food, dangerous chemicals in the environment, etc.). Different standards and guidelines that regulate the estimation of LoD do not correlate with each other and as a result many very different LoD estimation approaches exist. Moreover, often the approaches make assumptions that are not explained leading to inadequate results. Other issues also persist. For example the regular checking of LoD is often not discussed in detail. These problems are especially important in analytical methods that use mass spectrometry (MS) as these are widely used and, due to its high sensitivity, often used for trace analysis. In this work different approaches to estimate LoD were compared and important aspects of experimental design were studied using data collected from MS methods. From these data a comprehensive flowchart was made where all the important aspects of LoD estimation were collected with specific suggestions on estimating LoD. Keywords: Limit of detection, validation, mass spectrometry, liquid chromatography, paper spray ionizatio