La biblioteca escolar: un reto educativo

La biblioteca escolar puede convertirse en un factor fundamental en el éxito escolar. Para sacar el máximo rendimiento, además del servicio de lectura, préstamo y actividades tradicionales de animación, este proyecto propone la biblioteca escolar como un recurso de aprendizaje en todas las áreas curriculares y en la atención individualizada a los alumnos. Una de sus funciones específicas es la formación de los alumnos en las técnicas de trabajo documental. Para que la biblioteca ayude al éxito escolar debe estar integrada en el Proyecto Curricular, atendida por personal adecuado y con medios suficientes.The school library may come to be fundamental to the success of the school. In addition to the traditional reading and loans service, this project intends both to use the library as a learning resource and to address the students’ individual needs. One of the specific functions is to develop the students’ abilities in searching for information and in research projects. For the library to be instrumental ¡to the school’s success it should be integrated into the Curriculum Project and adequately staffed and equipped

La formació bàsica de persones adultes: imaginari social, aproximació teòrica, organització democràtica. L'educació per a una ciutadania participativa i crítica

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12303 - i el document relacionat http://hdl.handle.net/2445/3761Molts estudis nacionals i internacionals relacionen els baixos nivells d'instrucció dels pares amb el "fracàs" i l'abandonament escolar dels fills. Igualment, la falta de formació de les persones joves i adultes es relaciona amb l'atur, la falta d'oportunitats, l'analfabetisme digital o l'escassa adaptació a la societat de la informació. Davant de tot això semblaria lògic concloure que és urgent l'increment de la formació de les persones joves i adultes. Alguna cosa d'això s¿està fent en el camp laboral, però poc o gens en la formació bàsica que, com el seu nom indica, ha de ser la base i el fonament sobre el qual sustentar la major part de coneixements i competències necessàries en la societat actual. De la mateixa manera que en d'altres àmbits, existeix un pensament bastant comú i estès sobre el significat i el contingut de la formació bàsica de persones en l'edat adulta, el qual pressuposa que la formació ha de ser un calc de l'educació obligatòria amb alguns retocs organitzatius. Els autors d'aquest text, professors universitaris, tècnics de l'administració educativa i professors de centres de persones adultes, parteixen d'aquest imaginari social per a confrontar-lo de manera divulgativa amb les teories pedagògiques i psicològiques modernes i treure conseqüències organitzatives, crítiques amb moltes de les pràctiques administratives actuals

Formación en competencias básicas de personas adultas: la diversidad en el aula. 2. La esencia, o lo que queda después de quitar lo superfluo (II), con una muestra de actividades cooperativas y bibliografía comentada.

Grup de treball: Xavier Aranda, Mònica Díaz, Alfons Formariz (coord), Marta Martínez, Bep Masdeu, Natàlia Núñez i Isis SáinzPodeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/65691En el apartado primero de esta “esencia”, justificamos su necesidad por la poca literatura existente sobre la diversidad en el aula a propósito de las competencias básicas de personas adultas. Planteamos una serie de elementos teórico-prácticos a tener en cuenta y presentamos una muestra de actividades de trabajo cooperativo en el aula. Como explicábamos, por el volumen de páginas de este documento de “la esencia” se ha dividido en dos apartados1. Continuamos en este segundo con otra muestra de actividades cooperativas en el aula. Si las anteriores estaban más orientadas al aprendizaje inicial de lenguas y a aprendizajes más genéricos, esta muestra está pensada para la formación instrumental y, más en concreto, para las clases de alfabetización y postalfabetización. Aun así, algunas se pueden llevar a cabo en diferentes niveles cambiando la complejidad de la actividad. Como nos pasó cuando discutimos en el grupo de trabajo la conveniencia de proponer una muestra de actividades, teníamos la sensación de que algunas son excesivamente sencillas o conocidas. Sin embargo, es posible que continúe siendo útil recordar que en cualquier nivel se pueden hacer actividades colaborativas que servirán para enriquecer al conjunto clase y que, incluso, las más sencillas pueden ser desconocidas o haber sido olvidada su utilidad por alguno de los posibles lectores. En cualquier caso, todas ellas han sido practicadas por los miembros del equipo de redacción en diferentes momentos

Formación en competencias básicas de personas adultas: la diversidad en el aula 2. La esencia, o aquello que queda después de quitar lo que es superfluo (I), con una muestra de actividades cooperativas.

[Grup de treball]: Xavier Aranda, Mònica Díaz, Alfons Formariz (coord), Marta Martínez, Bep Masdeu, Natàlia Núñez, Isis Sáinz. [Amb la col·laboració en la mostra d'activitats cooperatives de]: Bea Boneu, Maika García Castro, César Herranz, Núria PregonaPodeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/65690En cualquier aula, sea de primaria, de jóvenes o de personas adultas, todos los alumnos son diferentes, con sus peculiaridades a la hora de aprender y con todo un bagaje de saberes (conocimientos, saber hacer y saber estar) acumulados a lo largo de su trayectoria vital; por lo tanto, encontramos diferencias notables (lógicas y necesarias) entre unos y otras. Pero mientras hay una abundante literatura sobre el trabajo de las diferencias en el aula en primaria y secundaria, es decir, en la infancia y la adolescencia, no es fácil encontrar reflexiones y prácticas sistematizadas o buenas prácticas sobre la gestión de las diferencias en los cursos o talleres destinados a personas adultas. La bibliografía es muy reducida, las pocas revistas especializadas contienen numerosos artículos que reflexionan sobre la diversidad desde diferentes ángulos, pero con pocas descripciones de recursos o limitados a aspectos muy concretos1. Por esta razón, un grupo de profesionales de la formación de personas adultas, desde prácticas y campos muy variados -­‐ escuelas de adultos, centros cívicos, centros penitenciarios, entidades del tercer sector o aprendizaje del catalán para adultos -­‐, pero con esta realidad adulta compartida, hemos puesto en común las experiencias que hemos llevado a cabo en nuestro trabajo en el aula o en cualquier espacio educativo, para reflexionar viendo los claroscuros, con el fin de que estas reflexiones y relatos los podamos compartir con otros compañeros y compañeras. Este es el origen de este documento: recoger relatos cotidianos de éxito ante las situaciones de diversidad en la clase intentando extraer conclusiones. Pero no siempre el éxito aparente o externamente constatable acompaña nuestra docencia. A menudo aparecen incer-­‐tidumbres, dudas, sensaciones de ambigüedad, dilemas, disyuntivas, perplejidades en la acción pedagógica. Hemos querido recoger también en nuestro documento todas estas sensaciones y reflexiones que nos acompañan y que forman parte de nuestra actuación profesional. Con un hilo conductor o un convencimiento profundo: que todas estas situaciones han de ayudarnos a discutir nuestra práctica para intentar optimizarla. Creemos que esto ayuda a las personas jóvenes y adultas que aprenden, pero a la vez a los que enseñamos, en este círculo virtuoso en que se comunican y se intercambian enseñanza y aprendizaje desde responsabilidades diferentes, la del profesorado y la del alumnado. El documento fina

Formació en competències bàsiques de persones adultes: la diversitat a l’aula 3. Retalls de vida: el nostre alumnat

Grup de treball: Xavier Aranda, Mònica Díaz, Alfons Formariz (coord), Marta Martínez, Bep Masdeu, Natàlia Núñez, Isis Sáinz. Amb la col·laboració de: Eva Bayarri, Ferran Bolós, Meri Chiné, Mireia Escobar, Victòria dels Àngels Garcia i Gabriel González.Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/67093En qualsevol aula, sigui d’infants, de joves o de persones adultes, tots els alumnes són diferents, amb les seves peculiaritats a l’hora d’aprendre i amb tot un bagatge de sabers (coneixements, saber fer i saber estar) acumulats al llarg de la seva trajectòria vital; per tant, trobem diferències notables (lògiques i necessàries) entre uns i altres. Però mentre hi ha una abundant literatura sobre el treball de les diferències a l’aula en primària i secundària, és a dir, en la infància i l’adolescència, no és fàcil trobar reflexions i pràctiques sistematitzades o bones pràctiques sobre la gestió de les diferències en els cursos o tallers destinats a persones adultes. La bibliografia és molt reduïda, les poques revistes especialitzades contenen nombrosos articles que reflexionen sobre la diversitat des de diferents angles, però amb poques descripcions de recursos o limitats a aspectes molt concrets 1 . Per aquesta raó, un grup de professionals de la formació de persones adultes, des de pràctiques i camps molt diversos —aprenentatge del català per a adults, escoles d’adults, centres cívics, centres penitenciaris o entitats del tercer sector—, però amb aquesta realitat compartida, hem posat en comú les experiències que hem dut a terme en el nostre treball a l’aula o a qualsevol espai educatiu, per tal de pensar-­‐hi, veure’n els clarobscurs i que aquestes reflexions i relats serveixin per compartir-­‐les amb altres companys. Aquest és l’origen d’aquest document vist en la seva globalitat: recollir relats quotidians d’èxit davant situacions de diferències a l’aula. Però no sempre l’èxit aparent o externament constatable acompanya la nostra docència. Sovint se’ns creen incerteses, dubtes, sensacions d’ambigüitat, dilemes, disjuntives, perplexitats en l’acció pedagògica. Hem volgut recollir també en els nostres relats totes aquestes sensacions que ens acompanyen i que formen part de la nostra actuació professional. Amb un fil conductor o un convenciment profund: que totes aquestes situacions han d’ajudar-­‐nos a discutir la nostra pràctica per intentar positivitzar-­‐la. Creiem que això ajuda les persones joves i adultes que aprenen, però alhora als que ensenyem, en aquest cercle virtuós en què es comuniquen i s’intercanvien ensenyament i aprenentatge des de responsabilitats diferents, la del professorat i la de l’alumnat

Formació en competències bàsiques de persones adultes: la diversitat a l’aula 2. L’essència o allò que queda després de treure el superflu (II), amb una mostra d’activitats cooperatives i bibliografia comentada

Grup de treball: Xavier Aranda, Mònica Díaz, Alfons Formariz (coord), Marta Martínez, Bep Masdeu, Natàlia Núñez, Isis Sáinz. Amb la col·laboració de: Maika García Castro, Albert Solà i M. Isabel SolerPodeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/67092En l’apartat primer d’aquestes “essències”, vam justificar la seva necessitat per la poca literatura existent sobre la diversitat a l’aula al nivell de les competències bàsiques de persones adultes. Vam plantejar una sèrie d’elements teòrico-­‐pràctics a tenir en compte i vam presentar una mostra d’activitats de treball cooperatiu a l’aula. Com explicàvem, pel volum de pàgines d’aquest document de “les essències”s’ha dividit en dos apartats 1 . Continuem en aquest segon amb una altra mostra d’activitats cooperatives a l’aula. Si les anteriors estaven més orientades a l’aprenentatge inicial de llengües i a aprenentatges més genèrics, aquesta mostra està pensada per a la formació instrumental i, més en concret, per a les classes d’alfabetització i postalfabetització. Tanmateix, algunes es poden dur a terme en diferents nivells canviant la complexitat de l’activitat. Com ens va passar quan vam discutir al grup de treball la conveniència de proposar una mostra d’activitats, teníem la sensació que algunes són excessivament senzilles o conegudes. No obstant això, és possible que continuï sent útil recordar que en qualsevol nivell es poden fer activitats col·∙laboratives que serviran per enriquir el conjunt classe i que, fins i tot, les més senzilles poden ser desconegudes o haver estat oblidada la seva utilitat per algun dels lectors possibles. En qualsevol cas, totes elles han estat practicades pels membres de l’equip de redacció en diferents moments. Hem afegit també en aquest capítol una bibliografia de referència àmpliament comentada. Atès que la major part dels llibres sobre diversitat i inclusivitat estan pensats per primària i secundària, els hem llegit amb ulls de professorat d’adults. De manera que el comentari de cadascun d’ells no solament és un resum sinó un suggeriment en clau de formació de persones adultes. Introduïm aquesta bibliografia amb un intent de repensar la formació en competències bàsiques de persones adultes, perquè surti d’un cert ostracisme institucional o d’una rutina amb un horitzó curt. La societat del coneixement i de les desigualtats segurament està demanant una altra formació de persones adultes que promogui activament l’acostament de tots aquells sectors que, malgrat ells, estan instal·∙lats en la pobresa sociocultural o estan lliscant vers ella

Formación en competencias básicas de personas adultas: la diversidad en el aula. 3. Retazos de vida: nuestro alumnado

Grup de treball: Xavier Aranda, Mònica Díaz, Alfons Formariz (coord), Marta Martínez, Bep Masdeu, Natàlia Núñez i Isis SáinzPodeu consultar la versió en català a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/65692En cualquier aula, sea de niños, de jóvenes o de personas adultas, todos los alumnos son diferentes, con sus peculiaridades en el proceso de aprendizaje y con todo un bagaje de saberes (conocimientos, saber hacer y saber estar) acumulados a lo largo de su trayectoria vital; por lo tanto, encontramos diferencias notables (lógicas y necesarias) entre unos y otras. Pero mientras hay una abundante literatura sobre el trabajo de las diferencias en el aula en primaria y secundaria, es decir, en la infancia y la adolescencia, no es fácil encontrar reflexiones y prácticas sistematizadas o buenas prácticas sobre la gestión de las diferencias en los cursos o talleres destinados a personas adultas. La bibliografía es muy reducida, las pocas revistas especializadas contienen numerosos artículos que reflexionan sobre la diversidad desde diferentes ángulos, pero con pocas descripciones de recursos o limitados a aspectos muy concretos1. Por esta razón, un grupo de profesionales de la formación de personas adultas, desde prácticas y campos muy variados —escuelas de adultos, centros cívicos, enseñanza del catalán para adultos, centros penitenciarios o entidades del tercer sector—, pero con esta realidad compartida, hemos puesto en común las experiencias de nuestro trabajo en el aula o en cualquier espacio educativo, para pensar, ver los claroscuros y que estas reflexiones y relatos sirvan para compartirlos con otros compañeros

Formación en competencias básicas de personas adultas: la diversidad en el aula. 4. Retazos de vida: El profesorado

Grup de treball: Xavier Aranda, Mònica Díaz, Alfons Formariz (coord), Marta Martínez, Bep Masdeu, Natàlia Núñez i Isis SáinzPodeu consultar la versió en català a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/65693En cualquier aula, sea de niños, de jóvenes o de personas adultas, todos los alumnos son diferentes, con sus peculiaridades a la hora de aprender y con todo un bagaje de saberes (conocimientos, saber hacer y saber estar) acumulados a lo largo de su trayectoria vital; por lo tanto, encontramos diferencias notables (lógicas y necesarias) entre unos y otros. Pero mientras hay una abundante literatura sobre el trabajo de las diferencias en el aula en primaria y secundaria, es decir, en la infancia y la adolescencia, no es fácil encontrar reflexiones y prácticas sistematizadas o buenas prácticas sobre la gestión de las diferencias en los cursos o talleres destinados a personas adultas. La bibliografía es muy reducida, las pocas revistas especializadas contienen numerosos artículos que reflexionan sobre la diversidad desde diferentes ángulos, pero con pocas descripciones de recursos o limitados a aspectos muy concretos1. Por esta razón, un grupo de profesionales de la formación de personas adultas, desde prácticas y campos diferentes —aprendizaje del catalán para adultos, escuelas de adultos, centros cívicos, centros penitenciarios o entidades del tercer sector—, pero con esta realidad compartida, hemos puesto en común las experiencias que hemos llevado a cabo en nuestro trabajo en la aula o en cualquier espacio educativo, para pensar, ver los claroscuros y que estas reflexiones y relatos sirvan para compartirlos con otros compañeros