Rol del sistema sensoriomotor en la estabilidad articular

Actualmente, en el ámbito de las ciencias de la actividad física y el deporte crea cierta controversia la expresión «sistema sensoriomotor», la cual ha sido mal llamada y simplificada frecuentemente con el término de «propiocepción». Este complejo sistema incorpora todos los componentes aferentes, el proceso de integración y procesamiento central y las respuestas eferentes, con el objetivo de mantener la estabilidad funcional de la articulación durante los movimientos del cuerpo. La presente revisión tiene como principal objetivo esclarecer los conceptos relacionados con el sistema sensoriomotor y entender así su importancia en el entrenamiento, la prevención y la readaptación a la competición deportiva. © 2012 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicado por Elsevier España, S.L. Todos los derechos reservados

Rol del sistema sensoriomotor en l’estabilitat articular durant

Actualment, en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport hi ha una certa controvèrsia en l’expressió «sistema sensoriomotor», que ha estat sovint mal anomenat i simplificat amb la paraula «propiocepció». Aquest sistema complex incorpora tots els components aferents, el procés d’integració i processament central i les respostes eferents, amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat funcional de l’articulació durant els moviments del cos. Aquesta revisió té com a principal objectiu aclarir els conceptes relacionats amb el sistema sensoriomotor i comprendre’n la importància en l’entrenament, la prevenció i la readaptació a la competició esportiva. © 2012 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicat per Elsevier España, S.L. Tots els drets reservats

Análisis de los factores de riesgo neuromusculares de las lesiones

La actividad física, y especialmente el deporte de competición, se encuentran continuamente bajo la influencia de una incidencia lesiva difícil de disminuir. Este artículo realiza una revisión bibliográfica sobre los diferentes factores de riesgo neuromuscular que predisponen a los deportistas a padecer una mayor incidencia lesiva, en especial en los deportes en los que predominan saltos, cambios de dirección y variaciones de velocidad (aceleraciones y desaceleraciones). La literatura científica actual destaca, entre otros, la fatiga muscular, la alteración de la magnitud y de los tiempos de activación muscular, la alteración de la capacidad de coactivación muscular, la estrategia de control de la extremidad inferior predominante en el plano frontal, los desequilibrios neuromusculares entre pierna dominante y no dominante, la inadecuada stiffness muscular, los déficits en el control postural, la disminución de la propiocepción, los déficits de core y la disminución en los mecanismos de anticipación. El análisis de estos factores de riesgo proporciona una guía práctica a la hora de diseñar tareas dentro de un plan de prevención adecuado a cada tipo de especialidad deportiva, y será útil tanto para entrenadores y preparadores físicos como para fisioterapeutas

Anàlisi dels factors de risc neuromusculars de les lesions esportives

L’activitat física, i especialment l’esport de competició, es troben contínuament sota la influència d’una incidència lesiva difícil de disminuir. Aquest article fa una revisió bibliogràfica dels diferents factors de risc neuromuscular que predisposen els esportistes a patir una major incidència lesiva, especialment en els esports en els quals predominen salts, canvis de direcció i variacions de velocitat (acceleracions i desacceleracions). La literatura científica actual destaca, entre altres, la fatiga muscular, l’alteració de la magnitud i dels temps d’activació muscular, l’alteració de la capacitat de coactivació muscular, l’estratègia de control de l’extremitat inferior predominant en el pla frontal, els desequilibris neuromusculars entre la cama dominant i la no dominant, l’stiffness (rigidesa) muscular inadequada, els dèficits del control postural, la disminució de la propiocepció, els dèficits del core i la disminució dels mecanismes d’anticipació. L’anàlisi d’aquests factors de risc proporciona una guia pràctica a l’hora de dissenyar tasques dins d’un pla de prevenció adequat a cada tipus d’especialitat esportiva, i en conseqüència, és útil tant per a entrenadors i preparadors físics com per a fisioterapeutes

Efectes d'un entrenament propioceptiu sobre l'extremitat inferior en joves esportistes jugadors de voleibol

Introducció i objectius: Estudi longitudinal d'intervenció amb una durada de 6 mesos, de grup únic amb avaluació abans-després, que pretén avaluar l'eficàcia d'un programa propioceptiu com a mètode de prevenció de lesions d'extremitat inferior en joves esportistes. Mètodes: La mostra d'estudi van ser 28 jugadors de voleibol d'ambdós sexes (15-18 anys). Es van prendre dades durant un primer trimestre sense intervenció i durant el següent trimestre amb entrenament. L'entrenament propioceptiu utilitzat es va fer mitjançant el mètode teràpia reequilibradora de l'aparell locomotor (TRAL). Es va mesurar setmanalment el dolor mitjançant l'escala analògica del dolor i la incidència de lesions d'extremitat inferior en la temporada d'estudi i les mateixes dates de la temporada anterior. Resultats: Durant el període d'entrenament propioceptiu es produeix una reducció significant del dolor de turmell en ambdós sexes, en el cas del dolor de genoll només en noies, i una tendència a la disminució de la incidència de lesions esportives d'extremitat inferior en ambdós sexes, especialment de turmell. Conclusions: L'entrenament propioceptiu disminueix la presència i la intensitat de dolor de genoll en el cas de les noies, amb tendència a la millora en els nois; millora la presència i intensitat de dolor de turmell en ambdós sexes; i en el cas de la incidència de lesions esportives, hi ha una clara tendència a la disminució de lesions de turmell

Diferències de l'estabilitat postural estàtica i dinàmica segons sexe i cama dominant

Introducció i objectius: L’objectiu principal d’aquest estudi va ser comparar les dades estabilomètriques de l’equilibri unipodal entre el sexe de l’individu i la cama dominant/no dominant de forma estàtica i dinàmica.Participants: La mostra d’estudi van ser 20 subjectes, 10 dones i 10 homes físicament actius de 22,56 ± 5,7 anys. Mètodes: Es va mesurar l’amplitud de la desviació del centre de pressions (CP) mitjançant una plataforma optomètrica utilitzant tres tests unipodals de dificultat progressiva: ulls oberts (UO), ulls tancats (UT) i salt (S).Resultats: En l’equilibri UO no es van trobar diferències significatives en la desviació del CP en cap de les variables. En la prova UT es van mostrar diferències significatives entre homes i dones en l’eix lateral i anteroposterior de la cama no dominant (p < 0,029 i p < 0,035, respectivament). Per últim, en el cas del salt es van trobar diferències significatives entre la cama dominant i no dominant només en l’eix lateral (p < 0,011 i p < 0,002, respectivament). No van haver-hi diferències significatives entre cama dominant i no dominant; encara que al analitzar per separat ambdós sexes es van trobar diferències en els dos eixos del salt de les dones i l’eix anteroposterior dels homes en el test unipodal d’ulls oberts.Conclusions: Les dones van tendir a mostrar més equilibri (menor desviació del CP) en els tests més dinàmics (UT i S) en comparació amb els homes. Malgrat no trobar diferències entre cama dominant/no dominant en el total del grup, sí es va trobar que les dones mostraven més desviació del CP en la cama no dominant en la recepció del salt

The effects of six-weeks change of direction speed and technique modification training on cutting performance and movement quality in male youth soccer players.

Cutting manoeuvres are important actions associated with soccer performance and a key action associated with non-contact anterior cruciate ligament injury; thus, training interventions that can improve cutting performance and movement quality are of great interest. The aim of this study, therefore, was to determine the effects of a six-week change of dire[ction (COD) speed and technique modification training intervention on cutting performance and movement quality in male youth soccer players (U17s, n = 8) in comparison to a control group (CG) (U18s, n = 11) who continued 'normal' training. Cutting performance was assessed based on completion time and COD deficit, and the field-based cutting movement assessment score (CMAS) qualitative screening tool was used to assess cutting movement quality. Significant main effects for time (pre-to-post changes) ( ≤ 0.041, η = 0.224-0.839) and significant interaction effects of time and group were observed for cutting completion times, COD deficits, and CMASs. Improvements in completion time ( < 0.001, = 1.63-1.90, -9% to -11% vs. -5% to 6%) and COD deficit ( ≤ 0.012, = -1.63 to -2.43, -40-52% vs. -22% to -28%) for the COD intervention group (IG) were approximately two-times greater than the CG. Furthermore, lower CMASs (i.e., improved cutting movement quality) were only observed in the IG ( ≤ 0.025, = -0.85 to -1.46, -23% to -34% vs. 6-19%) compared to the CG. The positive changes in CMASs were attributed to improved cutting technique and reduced incidences of high-risk deficits such as lateral trunk flexion, extended knee postures, knee valgus, hip internal rotation, and improved braking strategies. The results of this study indicate that COD speed and technique modification training, in addition to normal skills and strength training, improves cutting performance and movement quality in male youth soccer players. Practitioners working with male youth soccer players should implement COD speed and technique modification training to improve cutting performance and movement quality, which may decrease potential injury-risk

Muscle activation during rehabilitation on artificial turf vs. sand after cruciate ligament surgery: A case series

Performing the rehabilitation of a player on a surface different from the normally used by the athlete in her/his sport is beneficial. By recruiting more muscle fibers in the new surface, the rehabilitation process is enhanced. Here, we describe the electromyography (EMG) data of anterior and posterior chains during workouts on two different surfaces: sand and artificial turf. We recorded data using a Myontec EMG device of two anterior cruciate ligament (ACL) injured women's soccer players. Player 1 was injured on her left leg in the ACL and the patellar tendon, and player 2 was injured on her right leg in the ACL and semitendinosus plasty. The EMG results of player 1 showed an increase in the activation of the cross pattern (i.e. left hamstring and right gluteus) of the posterior chain. Similarly, the EMG data of player 2 showed an increase in the activation of the left quadriceps (the antagonist muscle of her injured leg) of the anterior chain. In conclusion, in both players the muscle group most activated during rehabilitation was the antagonist of the injured leg's muscle, regardless of the surface used.info:eu-repo/semantics/acceptedVersio

Seasonal variation of inter-limb jumping asymmetries in youth team-sport athletes

The main objective of the present study was to provide seasonal variation data for inter-limb asymmetry in youth elite team-sport athletes. Fifty-nine players performed the single leg countermovement jump (SLCMJ) and the one leg hop for distance (OLHT) tests during pre-season, mid-season and end-season. A repeated-measures analysis of variance was conducted to determine magnitude differences in asymmetry scores between time points. Kappa coefficients (κ) were calculated to determine the levels of agreement for the direction of asymmetry. When comparing inter-limb asymmetry magnitudes across the season, the SLCMJ test showed significantly higher asymmetries at mid-season in comparison with pre-season and end-season (p<0.01, d=-1.03 for pre to mid; p<0.01, d=1.12 for pre to end). However, OLHT inter-limb asymmetry magnitude remained consistent throughout the season (ES range=-0.02 to -0.06). For the direction of asymmetry, levels of agreement ranged from poor to slight in the SLCMJ (k-0.10 to 0.18) and in the OLHT (k-0.21 to 0.18). No significant differences were found between mean asymmetry values at any time point or for either test when comparing males and females. In conclusion, jump height asymmetry during the SLCMJ was the only metric to show significant magnitude changes across the season