Parts of speech systems as a basic typological parameter.

This paper argues that the word order possibilities of a language are partly determined by the parts-of-speech system of that language. In languages in which lexical items are specialized for certain functionally defined syntactic slots (e.g. the modifier slot within a noun phrase), the identifiability of these slots is ensured by the nature of the lexical items (e.g. adjectives) themselves. As a result, word order possibilities are relatively unrestricted in these languages. In languages in which lexical items are not specialized for certain syntactic slots, in that these items combine the functions of two or more of the traditional word classes, other strategies have to be invoked to enhance identifiability. In these languages word order constraints are used to make syntactic slots identifiable on the basis of their position within the clause or phrase. Hence the word order possibilities are rather restricted in these languages. Counterexamples to the latter claim all involve cases in which identifiability is ensured by morphological rather than syntactic means. This shows that there is a balanced trade-off between the syntactic, morphological, and lexical structure of a language

La motivació pragmàtica de la cohesió en la conversa

Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l’anàlisi d’un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l’establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels "moviments", que regula l’organització textual; la dels "actes de discurs", que regula l’organització de l’acció; i la dels "continguts comunicats" i les seves parts, els subactes de "referència" i d’"adscripció", que regula l’organització de la informació. En l’activitat lingüística, la formulació de la coherència en el nivell interpersonal (pragmàtic) es combina amb la formulació de la coherència en el nivell representacional (semàntic) i amb l’adequació al context, que no són tractats en aquest treball. En la conversa, parlants diferents poden contribuir de manera conjunta a la construcció d’un text cohesiu que és, en part, el resultat de la formulació pragmàtica de la coherència