Creació d'aplicacions de Realitat Augmentada en l'àmbit tecnològic, un recurs interdisciplinari.

Aquest projecte es basa en l'elaboració i utilització d'aplicacions de realitat augmentada de manera transversal en els diferents nivells de l'educació secundària, també implicaria diferents àmbits però principalment orientat al tecnològic. L'objectiu és treure-li el major rendiment a les TIC i reduir la taxa d'alumnes de baix rendiment. Una proposta en què els alumnes dels primers cursos dissenyin objectes 3d amb un programa senzill, els de 3r i 4t confeccionin l'aplicació, per poder visualitzar-los en 3d i R.A. Tots els programes plantejats per a aquest projecte són lliures. Aquesta aplicació també l'aprofitarien en l'àmbit artístic, per visualitzar millor una figura i dibuixar-la en diferents vistes, o en el científic per a la visualització de diversos elements. En l'aspecte psico-pedagògic propicia el constructivisme, fent que l'alumne construeixi els seus propis objectes, li ajuda a visualitzar formes abstractes i també aquesta dinàmica pot ser útil per motivar l'alumnat així com per experimentar amb les noves tecnologies i no només actuar com a usuaris

Ressenyes

Obra ressenyada: Mª Isabel DEL POZO TRIVIÑO ; Elisa GÓMEZ LÓPEZ, Tradución e interpretación nos servizos públicos e asistenciais de Galicia. Primeiros pasos en investigación. Vigo : Universidade de Vigo, 2012

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Jesús BAIGORRI (dir.) ; Icíar ALONSO ; Raquel CANAS ; Olga MARTÍN ; Concepción OTERO ; Elena PALACIO ; Mariachiara RUSSO, Materiales didácticos para la enseñanza de la interpretación en el ámbito social (Alemán - francés - inglés - italiano - español

A aldraxe proverbial da preguiza nas dúas versións españolas de The Way to Wealth de Benjamin Franklin

A admiración que destilou no seu tempo e durante o século XIX o bo sentido común das obras de Benjamin Franklin (1706-1790) plasmouse na tradución dos seus libros a un considerable número de linguas. The Way to Wealth (El camino de la fortuna o Cómo hacerse rico), publicado en 1758, contén máis de cen máximas que instan ao traballo honrado, á orde e ao aforro, condenando calquera sinal de preguiza ou desidia. O noso corpus nútrese dunha selección de trece aforismos que teñen relación precisamente con este vicio que condena á miseria, a preguiza. En cambio, o home de ben que aplique as virtudes contidas en The Way to Wealth, aconselladas a modo de refráns, verá, segundo o autor, prosperar esplendidamente a súa economía. Pretendemos analizar, dende os puntos de vista tradutolóxico e contrastivo, o corpus de dúas traducións españolas deste libriño de Franklin: unha anónima, publicada en Barcelona, en 1891; e a de Alberto Lena de 1999.The works of Benjamin Franklin (1706-1790), brimming with common sense, were so admired during his lifetime and throughout the 19th century that they were translated into several languages. The Way to Wealth, published in 1758, contains more than one hundred aphorisms encouraging honest work, order and frugality, and condemning sloth or laziness. Our aim is toexamine a corpus of Franklin’s proverbs related to idleness, a vice which leads to poverty— whereas people who apply the proverbial virtues in The Way to Wealth will see their economy flourish. The corpus we have chosen is selected from two Spanish translations of Franklin: an anonymous translation published in Barcelona in 1891 and the 1999 translation by Alberto Lena

Parler petit nègre: una pincelada fraseológica y léxica de la visión de la lengua del otro

El artículo intentará ofrecer una pincelada sobre qué nos deparan las unidades fraseológicas de diversas procedencias cuando se refieren a otras lenguas o a sus hablantes. La connotación es casi siempre peyorativa para la lengua del otro, se trate de una variante vernácula minorizada, como el patués, o de cualquier idioma extranjero ininteligible y por ello molesto a los autóctonos. El prejuicio lingüístico, constante universal que persiste en nuestro mundo globalizado bajo diversas formas, puede originarse por circunstancias históricas, en el caso de contactos entre pueblos por movimientos migratorios, conflictos bélicos o directamente por invasiones. Sería el caso del pidgin English para los súbditos de Su Majestad que se vieron obligados a aprender la lengua del Imperio, o del parler petit nègre de los africanos orientales en el siglo XIX. La algarabía es ahora sinónimo de confusión lingüística y antaño de lengua árabe, incomprensible para los peninsulares, «que hablaban en cristiano». En otras ocasiones, se trata del estereotipo de la cultura remota desconocida, como «Me suena a chino». Nuestra cata abarcará, entre otros, ejemplos en inglés, francés, castellano y catalán.L’article essaiera de présenter, à grands traits, ce que les unités phraséologiques de différentes provenances, qui font référence à d’autres langues, ou à leurs locuteurs éveillent en nous. La langue de l’autre est presque toujours perçue péjorativement qu’il s’agisse d’une variante vernaculaire minoritaire, comme le patois, ou de n’importe quelle autre langue étrangère inintelligible et par conséquent gênante pour les autochtones. Le préjugé linguistique, une constante universelle qui persiste dans notre monde globalisé sous des formes diverses, peut trouver son origine dans des circonstances historiques, tels les contacts entre peuples suite à des mouvements migratoires, à des conflits armés ou carrément des invasions. Ce serait le cas du pidgin English pour les sujets de Sa Majesté obligés à apprendre la langue de l’Empire, ou du parler petit nègre des africains. L’algarabía, aujourd’hui synonyme de confusion linguistique et autrefois de langue arabe, était incompréhensible pour les péninsulaires, «qui parlaient chrétien». En d’autres occasions, c’est le recours au stéréotype de la culture éloignée et inconnue qui est utilisé, comme Me suena a chino. Des exemples divers seront donnés en anglais, français, espagnol et catalan.

Lo camí de la fortuna i En Ricard Pobre : the two translations of Benjamin Franklin’s The Way to Wealth

El propòsit d’aquest article és analitzar les dues traduccions catalanes del llibret de Benjamin Franklin The Way to Wealth (1758). Aquest text, que ha deixat una empremta important en l’imaginari de la societat nord-americana, conté més de cent aforismes que insten al treball honrat, a l’estalvi i a la frugalitat com a vies segures per accedir a la fortuna econòmica. La primera versió catalana ens arriba un segle més tard, quan Gaietà Vidal i de Valenciano en fa el 1868 un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció. Rafael Patxot i Jubert va publicar el mateix text el 1909 a la Biblioteca de l’Avenç, amb una versió més propera a l’original.The aim of this article is to examine the two Catalan translations of Benjamin Franklin’s essay The Way to Wealth (1758). This text has left a major imprint on America’s psyche and contains more than one hundred aphorisms encouraging honest work, saving and frugality as a guaranteed way to achieve economic wealth. The first Catalan translation appeared a century later, in 1868, when Gaietà Vidal i de Valenciano produced a domesticating translation that was more a re-creation than a translation. Rafael Patxot i Jubert later published his version in 1909 for Biblioteca de l’Avenç, which followed Franklin’s original more closely

Ressenyes

Obra ressenyada: Jesús BAIGORRI JALÓN (dir.); Icíar ALONSO ARAGUÁS; Marina PASCUAL OLAGUÍBEL, Materiales para interpretación consecutiva y simultánea (alemán, francés e inglés) I (Format CD-Rom), Ediciones Universidad de Salamanca, 2004