Segon Atles d’Ocells Nidificants de Letònia 2000-2004: resultats preliminars

Les dades corresponents al segon atles d’ocells nidificants de Letònia es van recollir durant els anys 2000-2004. L’objectiu d’aquest projecte era actualitzar els mapes de distribució per a totes les espècies nidificants de Letònia i, sempre que fos possible, detectar canvis a partir del primer Atles d’Ocells Nidificants (1980-1984). A diferència del quadrat UTM emprat al primer atles (10x10 km2), les unitats de mostreig d’aquest estudi van ser 5x5 km2 en el sistema de coordenades LKS-92 (rectangular). En total hi va haver 2.785 unitats, el 14,3% (398) d’aquestes incompletes a causa de la superposició amb el país fronterer. Igual que a l’Atles Europeu d’Ocells Nidificants EBCC, es van usar 16 codis en tres categories de probabilitat de cria (possible, probable i segur) per registrar la presència de les espècies en cada quadrat. Es van registrar observacions d’ocells no nidificants només en casos excepcionals. No es van realitzar estudis sistemàtics per obtenir dades sobre l’abundància. Els resultats que es presenten aquí són preliminars. Fins a la data (setembre de 2004) han estat cobertes, almenys parcialment, 2.672 quadrícules (95,9%). Es va considerar que el nivell de cobertura era satisfactori quan es podia comptabilitzar un mínim de 50 espècies reproductores per quadrícula. En total, hi va haver 1.394 (50,1%) quadrats on es van registrar 219 espècies d’ocells nidificants, 194 espècies amb cria confirmada, 13 espècies amb cria probable i 12 espècies amb cria possible. En comparació amb el primer atles d’ocells nidificants, hi ha un augment net d’11 espècies. Les més recents són els nous reproductors, el Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus), l’Abellerol (Merops apiaster) i el Papamosques de Collar (Ficedula albicollis). Encara que limitada per diferències en el reticle de quadrats, la comparació d’ambdós atles revela alguns canvis evidents en la distribució d’algunes espècies en els últims 20 anys. Es va registrar un dramàtic descens del Gaig Blau (Coracias garrulus); ara només es troba en uns pocs llocs dispersos. Per contra, el Picot Garser Mitjà (Dendrocopos medius) s’ha estès cap al nord a través de la major part del país. El Cigne Cantaire (Cygnus cygnus), la Cuereta Citrina (Motacilla citreola) i la Cotxa Fumada (Phoenicurus ochruros) també mostren una àmplia expansió

Projekta "Latvija sastopamo ES Putnu direktivas 1. pielikuma sugu populaciju lielumu precizesana" darba atskaite

Available from Latvian Academic Library / LAL - Latvian Academic LibrarySIGLEMinistry of Environment of the Republic of Latvia, Riga (Latvia)LVLatvi

Context-dependent conservation of the cavity-nesting European Roller

To maximise the effectiveness of conservation interventions, it is crucial to have an understanding of how intra‐specific variation determines the relative importance of potential limiting factors. For bird populations, limiting factors include nest‐site availability and foraging resources, with the former often addressed through the provision of artificial nest‐boxes. However, the effectiveness of artificial nest‐boxes depends on the relative importance of nest‐site versus foraging resource limitation. Here, we investigate factors driving variation in breeding density, nest‐box occupation and productivity in two contrasting study populations of the European Roller Coracias garrulus, an obligate cavity‐nesting insectivorous bird. Breeding density was more than 4 times higher at the French study site than at the Latvian site, and there was a positive relationship between breeding density (at the 1‐km2 scale) and nest‐site availability in France, but between breeding density and foraging resource availability in Latvia. Similarly, the probability of a nest‐box being occupied increased with predicted foraging resource availability in Latvia, but not in France. We detected no positive effect of foraging resource availability on productivity at either site, with most variation in breeding success driven by temporal effects; a seasonal decline in France, and strong inter‐annual fluctuations in Latvia. Our results indicate that the factors limiting local breeding density can vary across a species’ range, resulting in different conservation priorities. Nest‐box provisioning is a sufficient short‐term conservation solution at our French study site, where foraging resources are typically abundant, but in Latvia the restoration of foraging habitat may be more important