1,237 research outputs found
Matrimonis mixtos i fills de la barreja a Catalunya : dels xarnegos als «cafè amb llet»?
Com ja va assenyalar Jaume Vicens Vives, Catalunya és «fruit de diversos llevats i, per tant, una bona «llesca» del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge». A més, la barreja o mixticitat a casa nostra, producte de les unions entre nadius i forasters (francesos, murcians, andalusos, etc.), ha anat sempre de la mà de la integració, inclosos els altres catalans o xarnegos de Francesc Candel, que han esdevingut ja catalans de ple dret. Encara se sap ben poc, però, sobre l'abast i significat social de la barreja entre la població nadiua i els immigrants estrangers més recents, arribats durant el boom migratori internacional de la darrera dècada, i sobre la qual s'obren importants interrogants. En aquest capítol, primer mostrarem la incidència i característiques sociodemogràfiques d'aquest fenomen en diferents moments del passat i del present. Segon, estudiarem les actituds socials envers la mixticitat actual, presentant informació de primera mà que alerta sobre tendències de discriminació social on el criteri fenotípic podria condicionar el sentiment de pertinença i els processos de socialització i d'integració social d'«els nous altres catalans».Como ya señaló Jaume Vicens Vives, Cataluña es «fruto de varias levaduras y, por tanto, una buena «rebanada» del país pertenece a una biología y a una cultura de mestizaje». Además, la mezcla o mixticidad en nuestro país, producto de las uniones entre nativos e inmigrantes (franceses, murcianos, andaluces, etc.), ha ido siempre de la mano de la integración, también para los otros catalanes o charnegos de Francesc Candel, que se han convertido ya en catalanes de pleno derecho. Todavía se sabe muy poco, sin embargo, sobre el alcance y significado social de la mezcla entre la población nativa y los inmigrantes extranjeros más recientes, llegados durante el boom migratorio internacional de la última década. En este capítulo, primero mostraremos la incidencia y características sociodemográficas de este fenómeno en diferentes momentos del pasado y del presente. Segundo, estudiaremos las actitudes sociales hacia la mixticidad actual, presentando información de primera mano que alerta sobre tendencias de discriminación social en las que el criterio fenotípico podría condicionar el sentimiento de pertenencia y los processos de socialización y de integración social de «los nuevos otros catalanes»As noted by the historian Jaume Vicens Vives, Catalonia is «a product of various yeasts and, therefore, a good «slice» of the country belongs to the biology and the culture of hybridity.» Furthermore, mixedness in Catalonia, the product of unions between natives and migrants (whether French, Andalusian, etc.), has always gone hand in hand with immigrants integration, including Francesc Candel's other Catalans or «charnegos» (the migrants who arrived in the 1960s and who have long since become full citizens). However, little is known about both the extent and the social significance of mixed unions between the native population and recent foreign immigrants, who arrived during the international migration boom of the last decade. In this chapter, we will show, first, the incidence and socio-demographic characteristics of this phenomenon at different times during the past and present in Catalonia. Second, we will study social attitudes toward the current mixing, presenting first-hand information from mixed couples and their descendents that alerts us to trends in social discrimination, where racial appearance could limit the sense of belonging and the processes of socialization and social integration of «the new other Catalans».Comme Jaume Vicens Vives avait remarqué, la Catalogne est « fruit de différentes levures et donc, une bonne " tranche " du pays appartient à une biologie et à une culture du métissage ». En outre, le mélange ou mixité dans notre pays, le produit d'unions entre les autochtones et les immigrants (les français, les andalouses, etc.) est toujours allé de pair avec l'intégration, y compris celle des « autres catalans » ou « charnegos » de Francesc Candel, arrivés en la Catalogne dans les années soixante et qui sont déjà devenus des catalans à part entière. Cependant, on ne sait pas encore grande chose à propos du le sens et de l'importance sociale de la mixité entre la population autochtone et les immigrés étrangers récents, arrivés en période du boom international de la migration pendant la dernière décennie. Ce chapitre montre, d'abord, les caractéristiques sociodémographiques et l'incidence de ce phénomène à différents moments du passé et au présent. Deuxièmement, nous essayons de décrire les attitudes sociales vers la mixité actuelle, et nous présentons information de première main qui avertit de l'existence de tendances de discrimination sociale où les critères phénotypiques pourraient conditionner le sentiment d'appartenance et les processus de socialisation et d'intégration sociale « de nouveaux autres catalans
Inmigración y redes personales de apoyo
Obra ressenyada: R. Aparicio; A. Tornos, Las redes sociales de los inmigrantes extranjeros en España. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2005
Alcance de la integración relacional con los españoles en las redes personales de inmigrantes en parejas mixtas y endógamas
Resultados anteriores de dos proyectos de investigación[1] sobre inmigrantes y los diferentes procesos de integración que experimentan en función de que tengan pareja del mismo origen o pareja española muestran una mayor presencia de españoles en las redes personales de aquellas personas en uniones mixtas. Se podría deducir que, en este sentido, estas están mejor integradas con la población autóctona en términos relacionales.
Sin embargo, para explorar la cuestión con mayor profundidad, es útil valorar hasta qué punto y de qué manera esta mayor representación de población de origen español en sus redes personales afecta también a los otros inmigrantes que las constituyen. ¿Es más probable que se establezcan vínculos entre españoles y no españoles en las redes de personas en uniones mixtas que en las de aquellas en uniones endógamas? ¿Se produce una especie de efecto contagio en las relaciones español-inmigrante en las redes de inmigrantes con pareja española?
En este trabajo, se pretende analizar qué factores inciden en que la aparente mejor integración relacional de los inmigrantes en uniones mixtas se extienda a sus conocidos inmigrantes. Es decir, en qué medida se producen más interacciones entre personas de diferentes orígenes como consecuencia de esas uniones mixtas. Si esta hipótesis se verifica, entonces los encuestados en uniones mixtas estarían más relacionados con españoles que a su vez estarían más relacionados con otros inmigrantes, apuntando a que los efectos de la exogamia en la integración trascienden sus propios límites.
Para estudiarlo, se realiza un meta-análisis de los resultados de cada uno de los modelos de grafos aleatorios exponenciales (ERGM) aplicado a cada una de las redes personales recogidas, de manera que se pueda cuestionar la generalidad de dichos resultados.Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tec
Antiguas y nuevas diásporas : una caracterización de la población de nacionalidad española en el exterior a partir del PERE
Núm. monográfico: "Respuestas migratorias a la crisis económica: impactos sociodemográficos y territoriales"En este artículo se analizan diferentes aspectos de la población de nacionalidad española en el extranjero en el contexto de la nueva emigración surgida de la crisis económica. El estudio, realizado a partir de los microdatos del novedoso Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero (PERE), presenta en su tramo final una tipología municipal de los lugares de inscripción en España de los españoles en el extranjero. La investigación demuestra que el principal mecanismo de crecimiento de esa población (40% en el período 2009-2014) se deriva de los cambios legislativos sobre la obtención de la nacionalidad española que afectan, principalmente, a los descendientes de la antigua emigración española realizada antes de 1950. A pesar de lo que se ha escrito sobre los flujos más recientes, la nueva emigración de españoles tiene todavía una presencia testimonial en el PERE; sin embargo, esta fuente permite por el contrario detectar de forma clara la emergencia de la movilidad transnacional de los inmigrantes recientes, ahora con nacionalidad española, quienes acuciados por la crisis retornan a sus lugares de origen o se dirigen a terceros países en busca de nuevas oportunidades laborales.In this paper, we analyse different aspects of the Spanish citizens abroad in the context of the new emigration flows stemmed from the economic crisis. This research has been carried out using the microdata from the recent 'Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero (PERE)' (register of the Spanish citizens living in a foreign country) and it presents at the end a typology according to the municipalities in Spain where Spaniards abroad have selected to be assigned. Our findings prove that the main growth mechanism for this population (40 per cent in the period 2009-2014) is a consequence of the legislative changes regarding the acquisition of the Spanish nationality. These changes mostly affect the descendants of the former Spanish emigration, which took place before 1950. Despite the academic contributions about the recent flows from Spain, the new Spanish emigration still has a testimonial presence in the PERE. However,this source allows detecting the outburst of the recent immigrants' transnational mobility, who now have a Spanish citizenship. These people, pushed by the crisis, return to their countries of origin or emigrate to third countries in search for new labour opportunities
Inmigración, uniones mixtas e integración sociocultural en Cataluña: hacia un análisis complejo multimétodo
Des de principis de la darrera dècada, coincidint amb la important arribada d’immigració estrangera a Espanya, les unions mixtes o binacionals han augmentat considerablement. Malgrat això, encara se sap ben poc sobre l’abast, les dinàmiques internes, els significats i les conseqüències d’aquesta realitat. En aquest article presentem els avenços de dos projectes de recerca en curs on s’està intentant clarificar la relació entre unions/llars mixtes i integració/cohesió social, a partir de l’estudi d’unions mixtes i no mixtes de set col·lectius immigrats residents a Catalunya, aplicant una aproximació multimètode (quantitativa i qualitativa), que inclou la explotació de fonts estadístiques administratives i l’anàlisi de 94 xarxes personals/socials. Les dades que presentem aquí corresponen a l’anàlisi d’una de les fonts estadístiques més significatives (ENI) i a l’anàlisi descriptiva d’alguns casos de xarxes personals. Tot apunta a una relació entre «mixicitat» i integració multidireccional o segmentada, més complexa del que tradicionalment s’ha teoritzat.Since the beginning of the last decade, coinciding with the arrival of a considerable number of foreign immigrants to Spain, the amount of mixed or bi-national unions has grown considerably. However, very little is still actually known about the scope, internal dynamics, meanings and social consequences of this situation. In this paper we present the preliminary findings of two research projects in progress, in which the relationship
between mixed unions and social integration/cohesion is being analyzed, from the study of seven immigrant origins forming mixed and non-mixed unions residing in Catalonia (Spain), and using a multi-method approach that includes the analysis of administrative data sources and 94 personal/social networks. The data presented here correspond to the analysis of one significant data source (ENI) and the descriptive analysis of some personal
networks. Our results suggest a multi-directional or segmented relationship between mixedness and social integration, which is much more complex than it has traditionally been theorized.Desde principios de la última década, coincidiendo con la importante llegada de inmigración extranjera a España, las uniones mixtas o binacionales han aumentado considerablemente. Sin embargo, todavía se sabe muy poco sobre el alcance, las dinámicas internas, los significados y las consecuencias sociales de esta realidad. Presentamos aquí los avances de dos proyectos de investigación en curso donde se está intentando clarificar la relación entre uniones/hogares mixtos e integración/cohesión social, a partir del estudio de uniones mixtas y no mixtas de siete colectivos inmigrados residentes en Cataluña, aplicando una aproximación multimétodo que incluye la explotación de fuentes estadísticas administrativas y el análisis de 94 redes personales/sociales. Los datos que presentamos corresponden al análisis de una de las fuentes estadísticas más significativas (ENI) y al
análisis descriptivo de algunos casos de redes personales. Todo apunta a una relación entre «mixicidad» e integración multidireccional o segmentada, más compleja de lo que tradicionalmente se ha teorizado
MAP17 (PDZKIP1) as a novel prognostic biomarker for laryngeal cancer
Larynx cancer organ preservation treatments with chemo and radiotherapy have substantially improved laryngoesophageal dysfunction-free survival. However, both of them lead to a high incidence of acute and chronic toxicities and a significant number of patients relapse. To date, there is no evidence available to establish the group of patients that may benefit from preservation approaches and clinical criteria such as primary tumor extension or pretreatment tracheotomy are not validated. MAP17 is a small non-glycosylated membrane protein overexpressed in carcinomas. The tumoral behavior induced by MAP17 is associated with reactive oxygen species production in which SGLT1 seems involved. In this study we found that the levels of MAP17 were related to clinical findings and survival in a cohort of 58 patients with larynx cancer. MAP17 expression is associated with overall survival (p < 0.001) and laryngoesophageal dysfunction-free survival (p=0.002). Locoregional control in patients with high MAP17 showed better outcomes than those with low MAP17 (p=0.016). Besides, a positive correlation was observed between MAP17 expression and SGLT (p=0.022) and the combination of high levels of MAP17/SGLT also led to an increased overall survival (p=0,028). These findings suggest that MAP17, alone or in combination with SGLT1, may become a novel predictive biomarker for laryngeal carcinoma.This work was supported by grants from the Spanish Ministry of Economy and Competitivity, ISCIII (Fis: PI12/00137, RTICC: RD12/0036/0028) co-funded by FEDER from Regional Development European Funds (European Union), Consejeria de Ciencia e Innovacion (CTS-1848) and Consejeria de Salud of the Junta de Andalucia (PI-0306-2012). This work has been also possible thanks to the Grant PIE13/0004 co-funded by the ISCIII and FEDER funds.Peer Reviewe
Immigració, unions mixtes i integració sociocultural : cap a una anàlisi complexa multimètode
Des de principis de la darrera dècada, coincidint amb la important arribada d'immigració estrangera a Espanya, les unions mixtes o binacionals han augmentat considerablement. Malgrat això, encara se sap ben poc sobre l'abast, les dinàmiques internes, els significats i les conseqüències d'aquesta realitat. En aquest article presentem els avenços de dos projectes de recerca en curs on s'està intentant clarificar la relació entre unions/llars mixtes i integració/cohesió social, a partir de l'estudi d'unions mixtes i no mixtes de set col·lectius immigrats residents a Catalunya, aplicant una aproximació multimètode (quantitativa i qualitativa), que inclou la explotació de fonts estadístiques administratives i l'anàlisi de 94 xarxes personals/socials. Les dades que presentem aquí corresponen a l'anàlisi d'una de les fonts estadístiques més significatives (ENI) i a l'anàlisi descriptiva d'alguns casos de xarxes personals. Tot apunta a una relació entre «mixicitat» i integració multidireccional o segmentada, més complexa del que tradicionalment s'ha teoritzat.Desde principios de la última década, coincidiendo con la importante llegada de inmigración extranjera a España, las uniones mixtas o binacionales han aumentado considerablemente. Sin embargo, todavía se sabe muy poco sobre el alcance, las dinámicas internas, los significados y las consecuencias sociales de esta realidad. Presentamos aquí los avances de dos proyectos de investigación en curso donde se está intentando clarificar la relación entre uniones/hogares mixtos e integración/cohesión social, a partir del estudio de uniones mixtas y no mixtas de siete colectivos inmigrados residentes en Cataluña, aplicando una aproximación multimétodo que incluye la explotación de fuentes estadísticas administrativas y el análisis de 94 redes personales/sociales. Los datos que presentamos corresponden al análisis de una de las fuentes estadísticas más significativas (ENI) y al análisis descriptivo de algunos casos de redes personales. Todo apunta a una relación entre «mixicidad» e integración multidireccional o segmentada, más compleja de lo que tradicionalmente se ha teorizado.Depuis le début de la dernière décennie, qui coïncide avec l'arrivée importante de l'immigration étrangère en Espagne, les mariages mixtes ou bi-nationaux ont considérablement augmenté. Cependant, on en sait encore très peu sur la dimension, la dynamique interne, les significations et les conséquences sociales de cette réalité. Nous présentons ici les résultats de deux projets de recherche en cours, où nous tentons de clarifier la relation entre unions mixtes et intégration/cohésion sociale à partir de l'étude de sept groupes d'immigrés en unions mixtes et non-mixtes résidant en Catalogne, ainsi qu'une approche multi-méthode qui comprend l'exploitation des sources de données statistiques et l'analyse de 94 réseaux personnels/sociaux. Les données présentées ici correspondent à l'analyse de l'une des sources statistiques les plus importantes (ENI) ainsi que de l'analyse descriptive de certains cas de réseaux personnels. Tout indique une relation entre mixité et intégration multidirectionnelle ou segmentée, plus complexe que ce qui a traditionnellement été théorisé.Since the beginning of the last decade, coinciding with the arrival of a considerable number of foreign immigrants to Spain, the amount of mixed or bi-national unions has grown considerably. However, very little is still actually known about the scope, internal dynamics, meanings and social consequences of this situation. In this paper we present the preliminary findings of two research projects in progress, in which the relationship between mixed unions and social integration/cohesion is being analyzed, from the study of seven immigrant origins forming mixed and non-mixed unions residing in Catalonia (Spain), and using a multi-method approach that includes the analysis of administrative data sources and 94 personal/social networks. The data presented here correspond to the analysis of one significant data source (ENI) and the descriptive analysis of some personal networks. Our results suggest a multi-directional or segmented relationship between mixedness and social integration, which is much more complex than it has traditionally been theorized
Evaluación de la integración relacional de los inmigrantes en uniones mixtas a partir del análisis de redes personales
Desde principios de la última década el número de matrimonios mixtos ha crecido considerablemente. En este artículo presentamos resultados que intentan clarificar la relación entre uniones mixtas e integración social, a partir del análisis de datos primarios de entrevistas en profundidad con delineación de redes personales. Los resultados sobre composición y estructura de las redes muestran una presencia más numerosa de españoles en las redes de uniones mixtas, en gran parte familiares agregados por la pareja, que se incorporan antes y tienen más vínculos con otros inmigrantes. Sin embargo, el papel de la pareja española no es más central que el de la inmigrada, ni la proximidad emocional a los autóctonos es mayor en el caso de las uniones mixtas. Los análisis de dos redes particulares sugieren procesos diversos y complejos en la configuración de los entramados de relaciones en el destino.Since the beginning of the last decade the number of mixed unions has increased considerably. This study presents some findings that aim to clarify the relationship between mixed unions and social integration. Primary data have been collected through in-depth interviews with information on personal networks. Results regarding network composition and structure suggest a higher presence of Spaniards in the networks of mixed unions, mainly relatives of the native partner, who enter sooner the networks and have more links to other immigrants. However, the role of the Spanish partner is not more central than that of the immigrant partner, nor the emotional proximity to native actors is higher in the case of mixed unions. The analysis of two particular networks suggests diverse and complex processes in the confi guration of the relationships knits at destination
- …
