Maria Fortesa, una escriptora de paper : entorn la protagonista de Cap al cel obert de Carme Riera

Aquest article analitza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa des d'una doble perspectiva. En primer terme, històrica. Maria és successora i representant dels xuetes mallorquins ajusticiats al segle XVII que, amb el canvi de continent i de posició social, mostra els contrastos entre les dues illes (Mallorca i Cuba) i el progrés del segle XIX basat en l'assimilació del discurs colonial. En segon lloc, a través de Maria, Carme Riera descriu la figura de la "literata"; mostra les contradiccions i restriccions de la primera generació d'escriptores modernes de la qual se sent deutora. D'altra banda, tot i la distància autoral que proporcionen les tècniques narratives de la ironia, la paròdia i l'ús del pastitx, no s'amaga l'escriptura com una passió irrefrenable -a través de l'escriptura epistolar- tot i que es manté allunyada dels models literaris reconeguts a l'època.Este artículo analiza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa desde una doble perspectiva. En primer lugar, histórica. Maria desciende y representa a los "xuetas" mallorquines ajusticiados en el siglo XVII que, con el cambio de continente y de posición social, muestra los contrastes entre dos islas (Mallorca y Cuba) y el progreso del siglo XIX basado en la asimilación del discurso colonial. En segundo lugar, a través de Maria, su protagonista, Carme Riera describe la figura de la "literata"; muestra las contradicciones y restricciones impuestas a la primera generación de escritoras modernas de la cual se siente heredera. Así, tras la distancia autoral que proporcionan las técnicas narrativas de la ironía, la parodia y el uso del pastiche, emerge la escritura como una pasión irrefrenable -a través de la escritura epistolar- aunque se mantenga alejada de los modelos literarios reconocidos en su época.This article analyzes the figure of the lead character, Maria de Fortesa / Maria de Fortalesa, from two different perspectives. The first of which is the historical. Maria is the descendant of Majorcan Jews executed in the 17th century. With a change of continent and social status, her story illustrates the contrast between two islands (Majorca and Cuba) as well as the progress of the 19th Century and the assimilation of colonialism. Secondly, through Maria, Carme Riera describes the figure of the "literata" showing the contradictions and restrictions imposed upon the first generation of modern writers to whose legacy she feels herself an heir. Despite the distance of the author, which allows for the use of irony, parody and pastiche in the narrative, the piece displays an unstoppable passion -transmitted in the form of letter-writing, a style distanced from the recognised literary models of the time

Effect of nanoscale precipitation on strengthening of ferritic ODS Fe-Cr-Al alloy

The kinetics of Fe rich α and Cr rich α′ phase separation during aging of Fe-Cr-Al oxide dispersion strengthened alloys have been analysed with a combination of atom probe tomography and thermoelectric power measurements. The slight lattice parameter decrease measured by X-ray diffraction after thermal aging was associated with a lattice misfit between the emerging α and α′ domains. The elastic strain associated with this misfit and the different elastic moduli for the α and α′ phases would produce an increase in internal stresses that would retard the motion of dislocations and thus would be the main cause for the strengthening. © 2013 Institute of Materials, Minerals and Mining Published by Maney on behalf of the Institute.Peer Reviewe

Avaluació de les característiques fenòliques i cromàtiques de la varietat trepat

Entre les característiques que defineixen un vi de qualitat, el color i més concretament la composició fenòlica constitueixen un factor determinant a tenir en compte en el moment de qualificar un vi. Els compostos fenòlics confereixen al vi una especificitat que està relacionada no tan sols amb les seves característiques cromàtiques, sinó també amb les seves característiques organolèptiques i la composició química. A l'INCAVI i en col·laboració amb diferents consells reguladors de denominacions d'origen (DO) catalanes, entre ells el de la DO Conca de Barberà, s'està duent a terme un projecte per tal de caracteritzar i tipificar des d'un punt de vista fenòlic els vins de cada zona. En aquesta comunicació es presenten alguns dels resultats obtinguts per als vins rosats de la Conca de Barberà elaborats amb la varietat trepat.Entre las características que definen un vino de calidad, el color y más concretamente la composición fenólica constituyen un factor determinante a tener en cuenta en el momento de la calificación de los vinos. Los compuestos fenólicos confieren al vino una especificidad que está relacionada no sólo con sus características cromáticas, sino también con sus características organolépticas y la composición química. En el INCAVI y en colaboración con diversos consejos reguladores de denominaciones de origen catalanas, entre ellos el de la DO Conca de Barberà, se está llevando a cabo un proyecto con la finalidad de caracterizar y tipificar desde un punto de vista fenólico los vinos de cada zona. En esta comunicación se resentan algunos de los resultados obtenidos para los vinos rosados de la Conca de Barberà elaborados con la variedad trepat