La visió teatral implícita en l’obra escrita d’Eugenio Barba

El punt de partida de l’article és una recerca realitzada des del 1992 fins a l’actualitat en el context de l’Odin Teatret Archives per crear i anar actualitzant una bibliografia crítica de l’obra escrita d’Eugenio Barba. Elresultat és un document de més de cent cinquanta pàgines que conté tots els textos publicats de l’autor llistats per ordre de redacció. La bibliografia proporciona en cada cas detalls sobre la redacció del text, els materialsprevis que refon o inclou i les diverses transformacions que Barba fa sovint en els textos en cada nova publicació. Una de les característiques més evidents de la seva obra escrita és una dimensió polièdrica que esconcreta en una gran varietat de formats textuals, temes i traduccions. Es tracta d’un gran conglomerat en què barreja i analitza les seves influències teatrals, les vicissituds de la seva llarga carrera, les seves eleccions professionals i les experiències que l’han marcat. La intenció de l’article és mostrar com l’obra escrita de Barba ha evolucionat gradualment cap a una destil·lació d’una estructura profunda, implícita. Aquesta estructura sorgeix de l’encreuament de dos eixos: els diversos nivells d’organització que l’autor distingeix en la pràctica de l’ofici i el diàleg amb tres grans cultures teatrals. L’objectiu és demostrar com rere una aparença heterogènia, dispersa i polièdrica, el corpus escrit de Barba organitza aquesta multiplicitat en una visió teatral coherent i  profundament estructurada

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Jorge OLCINA CANTOS, Riesgo de inundaciones y ordenación del territorio en Españ

AMH-RII : visió molecular de problemes hormonals en la diferenciació sexual

En l'esser humà, la sisena setmana del desenvolupament embrionari marca l'inici de la diferenciació dels conductes genitals. A l'embrió mascle, es genera una hormona que produeix la degeneració dels conductes de Müller (l'hormona anti-mülleriana AMH), sense l'acció repressora de la qual, aquests conductes portarien a la generació de les trompes i la matriu. Una part important de la repressió d'aquesta hormona es basa en processos de fixació a les membranes cel·lulars, gràcies a un receptor específic (l'AMH-RII). Qualsevol error en aquests processos que involucren tant a l'hormona com al seu receptor, pot donar lloc a un singular fenomen d'hermafroditisme. Un equip d'investigadors de la UAB ha pogut elaborar una modelització tridimensional del receptor de l'hormona, que facilita l'estudi de les diferents mutacions que pot patir i, per tant, la comprensió d'aquesta estranya malaltia genètica.En el ser humano, la sexta semana del desarrollo embrionario marca el inicio de la diferenciación de los conductos genitales. En el embrión masculino, se genera una hormona que produce la degeneració de los conductos de Müller (la hormona anti-mülleriana AMH), sin la acción represora de la cual, estos conductos llevarían a la generación de las trompes y la matriz. Una parte importante de la represión de esta hormona se basa en procesos de fijación en las membranas celulares, gracias a un receptor específico (el AMH-RII). Cualquier error en estos procesos que involucran tanto a la hormona como a su receptor, puede dar lugar a un singular fenómeno de hermafroditismo. Un equipo de investigadores de la UAB ha podido elaborar una modelización tridimensional del receptor de la hormona que facilitará el estudio de las diferentes mutaciones que puede sufrir y, por lo tanto, la comprensión de esta extraña enfermedad genética

Teacher 2020. On the Road to Entrepreneurial Fluency in Teacher Education

No abstract available