Attitude and speed in young people. Implementation of a program of driver education

Contemporary Theories of change of attitudes defends that these depends on the way to think, to act and to feel of the people. If we touch upon each one of these three main components related between we can influence in the predisposition to act. The application of a program of speed self-control to ample of young drivers, using a design pretest- postest with control group and using a Factor Analysis shows that is possible the change of attitudes

Structural investigation of homonuclear Pt2 and heteronuclear PdPt complexes containing a metal-metal bond bridged by hydrido and sulfido ligands

The complex [Pt2(/.t-H)(#-S)(dppe)2](PF6) undergoes a displacive order-disorder transformation at ca 230 K. The low-temperature structure is ordered with one cation-anion pair as the asymmetric unit in space group P2Jn. At room temperature the b axis is halved and the space group is P2/n, imposing crystallographic twofold rotation symmetry on both ions; the anion shows major disorder and there is probably minor disorder in the cation, but its internal geometry remains essentially unchanged. The heteronuclear complex [PdPt(ft-H)(/.t-S)(dppe)2](PF6) is isostructural with the Pt2 complex at room temperature. All three structures have been determined crystallographically and both complexes have been extensively characterized by NMR spectroscopy, unambiguously confirming the genuine heteronuclear nature of the mixed-metal complex and the presence of the bridging hydride ligand

Does Variation of the Inter-Domain Linker Sequence Modulate the Metal Binding Behaviour of Helix pomatia Cd-Metallothionein?

Snail metallothioneins (MTs) constitute an ideal model to study structure/function relationships in these metal-binding polypeptides. Helix pomatia harbours three MT isoforms: the highly specific CdMT and CuMT, and an unspecific Cd/CuMT, which represent paralogous proteins with extremely different metal binding preferences while sharing high sequence similarity. Preceding work allowed assessing that, although, the Cys residues are responsible for metal ion coordination, metal specificity or preference is achieved by diversification of the amino acids interspersed between them. The metal-specific MT polypeptides fold into unique, energetically-optimized complexes of defined metal content, when binding their cognate metalions, while they produce a mixture of complexes, none of them representing a clear energy minimum, with non-cognate metal ions. Another critical, and so far mostly unexplored, region is the stretch linking the individual MT domains, each of which represents an independent metal cluster. In this work, we have designed and analyzed two HpCdMT constructs with substituted linker segments, and determined their coordination behavior when exposed to both cognate and non-cognate metal ions. Results unequivocally show that neither length nor composition of the inter-domain linker alter the features of the Zn(II)- and Cd(II)-complexes, but surprisingly that they influence their ability to bind Cu(I), the non-cognate metal ion

Pronòstic de l'Anèmia en el síndrome coronari agut

L'objectiu de l'estudi va ser avaluar l'anèmia en el pronòstic dels pacients que ingressen per síndrome coronari agut (SCA). El grup d'estudi va ser una cohort consecutiva de 174 pacients amb SCA de l'any 2009. Es va observar que els pacients que presentaven anèmia a l'ingrés tenien més comorbilitats, més complicacions hemorràgiques i una major tassa de mortalitat intrahospitalària. El risc relatiu d'aquests pacients durant el seguiment realitzat de 3.15 mesos (0,26-6,72), en la variable combinada de complicacions cardiovasculars i mortalitat va ser de 3 (IC 95%:1,1-8,0). Els pacients que no ingressaven anèmics i presentaven valors de PCR 5 mg/dl tenien una major probabilitat de desenvolupar anèmia durant l'ingrés

Vasopressina, un nou biomarcador en insuficiència cardíaca

Introducció. Les concentracions plasmàtiques dels pèptids natriürètics són biomarcadors útils en el diagnòstic i en el maneig de la insuficiència cardíaca (IC). L'objectiu de l'estudi va consistir en avaluar un nou biomarcador, la vasopressina, per predir la mortalitat i el reingrés a mig termini dels pacients que ingressen per IC aguda. Mètodes. Des del novembre de 2004 fins setembre de 2010 s'estudien de forma prospectiva el pacients que ingressen al Servei de Cardiologia per IC aguda i es distribueixen en dos grups: grup 1, pacients amb nivells baixos de vasopressina ( ≤ 2'9 pg/mL) i grup 2, pacients amb nivells alts de vasopressina ( 2'9 pg/mL). Es realitza una anàlisi multivariada de Cox i es construeixen corbes de Kaplan-Meier. Resultats. S'inclouen 322 pacients, amb una mediana de seguiment de 14,6 mesos. Els pacients del grup 1 presenten una major supervivència als 12 i 24 mesos del 93% i 72% respecte els pacients del grup 2 que és del 75% i 61% amb una HR 2.90 (IC 95%: 1.47-5.75, p=0.002), respectivament. Tanmateix s'aprecia una major supervivència cardiovascular en els pacients del grup 1 (97% vs. 87% al 12 mesos i de 87% vs. 75% als 24 mesos) amb HR 2.72 (IC 95%: 1.97 - 6.73, p 0.031). Un 56% i 29% dels pacients del grup 1 estaven lliures de reingrés als 12 i 24 mesos, respectivament, versus el 49% i el 21% del grup 2 amb una HR 1.48 (IC 95%: 1.04 - 2.11, p 0.02). Igualment pel primer reingrés per IC , el 71% i 46% del grup 1 respecte del 60% i 39% del grup 2 als 12 i 24 mesos, respectivament (HR 1.57 (IC 95%: 1.03 - 2.41, p 0.038). Conclusions. Els nivells alts de vasopressina en pacients amb insuficiència cardíaca aguda estabilitzats són un predictor independent de mortalitat i de reingressos als 12 i 24 mesos de seguiment

Aspectos clínicos y de organización en la atención a pacientes domiciliarios con insuficiencia cardiaca

Conegut el fenomen epidèmic associat a la Insuficiència Cardíaca, l'objectiu de l'estudi va ser comparar pacients de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca i d'Atenció Primària, tres mesos després de l'alta hospitalària. Els 112 pacients de la UIC van presentar una freqüència de reingressos de 8,1% i mortalitat de 7,1%, davant els 69 pacients d'AP amb 24,2% i 29,9%, respectivament. Una anàlisi multivariada, va demostrar que el seguiment en AP és un factor independent de major mortalitat i reingrés (OR 2,8 (IC 95%:1,2-6,6) i que rebre betablocadors és un efecte protector de la IC (OR 0,2 (IC 95%: 0,1-0,6).Conocido el fenómeno epidémico asociado a la Insuficiencia Cardiaca, el objetivo del estudio fue comparar pacientes de la Unidad de Insuficiencia Cardiaca y de Atención Primaria, tres meses después del alta hospitalaria. Los 112 pacientes de la UIC presentaron una frecuencia de reingresos de 8,1% y mortalidad de 7,1%, frente a los 69 pacientes de AP con 24,2% y 29,9%, respectivamente. Un análisis multivariado, demostró que el seguimiento en AP es un factor independiente de mayor mortalidad y reingreso (OR 2,8 (IC 95%:1,2-6,6) y que recibir betabloqueantes es un efecto protector de la IC (OR 0,2 (IC 95%: 0,1-0,6)

Efectes de la eritropeitina i el ferro en la reducció de la mortalitat en cirurgia cardíaca valvular en pacients anèmics

INTRODUCCIÓ: L'anèmia en cirurgia valvular té pitjor evolució. L'objectiu va ser avaluar si corregint-la podria millorar el pronòstic. MÈTODES: Comparació d'una cohort tractada amb eritropoietina i ferro abans de la cirurgia amb una cohort històrica. RESULTATS: No hi va haver diferències entre els dos grups excepte en l'Euroscore i l'hemoglobina basal. L'administració d' eritropoietina i ferro va disminuir la mortalitat, les complicacions i les transfusions. L'anàlisis de regressió logística mostra que la eritropoietina i ferro és un factor protector per la mortalitat i les complicacions. CONCLUSIONS: Tractar l'anèmia amb eritropoietina i ferro abans de la cirurgia cardíaca disminueix la morbimortalitat

Relación entre la resistencia a la insulina, contenido miocárdico de triglicéridos cuantificado mediante espectroscopia por resonancia magnética y disfunción diastólica subclínica

La prevalença de la insuficència cardíaca segueix en aument. La identificació de nous factors de risc, com els relacionats amb el metabolisme cardíac, és important per a la seva prevenció. La resistència a la insulina és el tret comú de diferents malalties, havent-se observat una alta prevalença entre pacients amb disfunció cardíaca. L'excedent de lípids que es produeix en aquesta circumstància es distribueix cap a teixits no adiposos com el cor (lipotoxicitat). El contingut miocàrdic de lípids pot ser un biomarcador predictor de desenvolupament de disfunció diastòlica i és possible quantificar-lo amb l'ús d'espectroscòpia per ressonància magnèticaLa insuficiencia cardíaca es un problema de salud cuya prevalencia sigue aumentando. La identificación de nuevos factores de riesgo, como los relacionados con el metabolismo cardíaco, es importante para su prevención. La resistencia a la insulina es el rasgo común de diferentes enfermedades, habiéndose observado una alta prevalencia entre pacientes con disfunción cardíaca. El excedente de lípidos que se produce en esta circunstancia se distribuye hacia tejidos no adiposos como el corazón (lipotoxicidad). El contenido miocárdico de lípidos puede ser un biomarcador predictor de desarrollo de disfunción diastólica y es posible cuantificarlo con el empleo de espectroscopia por resonancia magnética

¿Es el sexo femenino un factor de riesgo quirúrgico en la cirugía de valvular?

RESULTADOS: Se intervino un 60,7% de los pacientes de SV aórtica, un 25,7% de SV mitral , un 13,6% de doble SV. Además, en el 22,5% se realizó revascularización coronaria. Las mujeres presentaban más edad, SV mitral, reintervención, fibrilación auricular, anemia y peor clase funcional. Los varones presentaron más tabaquismo, SV aórtica, enfermedad coronaria, cirugía de revascularización coronaria, función sistólica deprimida y tiempo de clampaje aórtico. En el análisis bivariado relacionado con mortalidad hospitalaria (8,35%) fueron significativos la edad, el sexo, la clase funcional, la posición de la prótesis, la superficie corporal, la anemia, el número de concentrados de hematíes y el tiempo de clampaje aórtico. Se constató como factores de riesgo independientes el sexo (OR 2,92; 95% intervalo confianza 1,05-8,14) y la anemia (OR 4,23; 95% intervalo confianza 1,66-10,8) tras ajustarlos con los factores de riesgo, factores confusores y el año de intervención. CONCLUSIONES: El sexo femenino es un factor de riesgo independiente para la mortalidad hospitalaria en la cirugía de sustitución valvular.El sexe femení s'inclou als models d'avaluació de risc per cirurgia de substitució valvular (SV) encara que les publicacions són poques i discordants. L'estudi examina una cohort prospectiva de 491 pacients intervinguts de SV entre 1998 i 2010. Les dones presentaven més edat, reintervenció, anèmia i pitjor classe funcional. Els homes presentaven més tabaquisme, SV aòrtica, cirurgia de revascularització, funció sistòlica deprimida i temps de clampatge aòrtic. Després d'ajustar per any d'intervenció i factors de risc van ser predictors independents per mortalitat el sexe (OR 2.92), l'anèmia (OR 4.23) i l'Euroscore sense sexe