Repensar la expulsión 400 años después : del "todos no son uno" al estudio de la complejidad morisca

El artículo analiza el necesario cambio de paradigma en el estudio de la expulsión de los moriscos a partir de la superación de su análisis como una comunidad única, «todos son uno» con una identidad autocentrada. Los moriscos son una creación de la comunidad cristiana dominante que obliga a bautizarse a los descendientes de los musulmanes de al-Andalus, creándose un problema interno que soluciona de forma radical con la expulsión del colectivo. El artículo estudia las escuelas actuales, sus trabajos sobre los moriscos y las nuevas aportaciones desde diversos campos y disciplinas científicas.The article examines the paradigm shift required to study the expulsion of the moriscos from the superseding of its analysis as if they were a single community, «all are one», with a self-centered identity. The moriscos are a creation of the dominant christian community, that forced the descendants of the Muslims of al-Andalus to baptize, creating an internal problem which was radically solved with the expulsion of the group. The paper studies the current school of knowledge, their moriscos studies and the new contributions from diverse fields and disciplines

Algarabía : ¿lengua o alboroto callejero?

Durante el siglo XVI, y comienzos del XVII, una palabra simboliza en sus cambios de contenido semántico, toda una serie de luchas internas dentro de la comunidad cristiana dominante respecto a su actitud frente a la comunidad vencida: ¿Qué hacer con los moriscos? Cada autor utilizó esta palabra como bandera en sus argumentos en favor de la asimilación de los "cristianes nuevos de moros" o reclamando su extirpación total. El resultado de esta lucha, a veces teórica, otras con brillantes salidas literarias, fue modelando los diversos significados aparentemente encontrados hasta llegar a la acepción definitiva con que conocemos el término "algarabía"

20 anys d'innovació docent en comunicació : eines per a la participació en la construcció de coneixement no-androcèntric de ciències socials, humanitats i informació periodística

Des de 1987 els membres de l'equip d'Història de la Comunicació ha desenvolupat diverses experiències d'innovació docent que han conduït a la proposta actual de construir una wiki per a la participació en la construcció de coneixement d'Humanitats, Ciències Socials i informació periodística: 1. Antecedents: la crítica al model parcial de l'Arquetipus Viril com a protagonista de la història que condiciona l'ordre androcèntric del discurs acadèmic, punt de partida per a fer visibles les aportacions d'altres dones i homes en altres escenaris i actuacions. 2. Les propostes inicials (a partir del curs 1987-88): aproximació a la construcció històrica de la cultura de masses des de les històries de vida, i la utilització dels mitjans de comunicació com a font documental i eina. 3. La utilització d'internet per explicar la construcció històrica de la societat xarxa des de cada localitat: la web Passeig per les xarxes de comunicació des de... (a partir del curs 1998-99). 4. La utilització d'aquestes eines per a la participació ciutadana en la construcció de coneixement col·lectiu des de cada localitat en la societat xarxa: del Taller d'Història de la Escola de Formació d'Adults de Pallejà (des de 1995), al portal soctortosa.cat (2006). 5. La utilització de les possibilitats de la web 2.0: el projecte soc-uab.cat.From 1987 the members of History of Communication group research have developed different pedagogical innovations experiences that conducted to the nowadays aim to construct a wiki page. The goals of this wiki page are to construct a new participatory knowledge in Humanities, Social Sciences and journalistic information. 1. Antecedents: the critical of the andocentric academic discourse, which is the first point in order to make visible the contributions of other men and women in another scenarios and actuations. 2. The first proposes (from 1987-88): approximation to the historical construction of mass culture from the life histories, and the utilization of the media as a documental source. 3. The utilization of Internet in order to explain the historical construction of the social web from each place: Passeig per les xarxes de comunicació des de…web (from 1998-99). The utilization of this methods in order to construct a collective knowledge from each place in the social web: the History Workshop in the School of Pallejà (from 1995), soctortosa.cat web page (2006). 5. The utilization of the possibilities of the Web 2.0: the soc-uab.cat project

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Santiago TEJEDOR, La enseñanza del ciberperiodismo : de la alfabetización digital a la alfabetización ciberperiodístic