La tipologia arquitectònica de l'espai comercial

El treball ofereix una panoràmica de l'evolució de les tipologies arquitectòniques associades a l'activitat comercial. Així, s'explica com, en menys de dos segles, la ciutat moderna ha desenvolupat quatre tipus d'espai comercial: el mercat, la galeria, els grans magatzems i els centres comercials. Aquests s'han anat juxtaposant sense forçar la desaparició absoluta dels models preexistents. Tanmateix, avui a Europa occidental i a Nord-amèrica, les formes més tradicionals (mercat, galeria) coneixen una crisi profunda i tendeixen a ser reemplaçades per grans superfícies (en especial, centres comercials). Aquestes, ubicades preferentment en les perifèries urbanes, tendeixen a reproduir en el seu interior, simplificats i optimitzats, els patrons dels espais comercials de la ciutat tradicional (carrers, places, restaurants, cinemes, botigues), internalitzant-ne, però, els beneficis. En canvi, els comerços tradicionals, avui en crisi, han tendit a localitzar-se en el cor de les ciutats i, tot aplegant activitat terciària al seu entorn, han contribuït generar condicions de centralitat. La qüestió que es planteja, doncs, davant d'aquests processos de canvi, és de quina manera cal actuar per evitar que els centres comercials -que qualifiquen la perifèria- no acabin desertitzant i suburbialitzant el centre urbà.Postprint (published version

Discapacitat, vulnerabilitat i dependència: la corporeïtzació de la pedagogia

L’article presenta algunes conclusions de la tesi doctoral De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: la pedagogia i les seves formes sensibles (2010). L’element central d’aquesta investigació és la comprensió del procés d’atribució de significats sobre la discapacitat amb el propòsit de reconstruir-los i fonamentar les bases d’una pedagogia hermenèutica de la discapacitat. Es tracta d’una recerca qualitativa i, específicament, hermenèutica que permet la construcció discursiva particular de la realitat. Per tant, es parteix del supòsit humanista, que a diferència del positivista centra el focus d’estudi en allò humà, interior i subjectiu amb la tasca central d’interpretar, comprendre, descriure i/o observar.The article presents some of the conclusions found in the doctoral thesis titled De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: La pedagogia i les seves formes sensibles (2010). This research is focused on understanding the attribution processes of the meanings of disability in order to reconstruct it and strengthen the foundations of a hermeneutic pedagogy of disability. It employs a qualitative and specifically hermeneutic research design that allows a particular discursive construction of reality. It is therefore based on a humanist assumption that, unlike positivism, focuses on the study of the human, the internal and the subjective, and whose main task includes interpreting, understanding, describing and / or observing.El artículo presenta algunas conclusiones de la tesis doctoral De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: la pedagogia i les seves formes sensibles (2010). El elemento central de esta investigación es la comprensión del proceso de atribución de significados sobre la discapacidad, con el propósito de reconstruirlos y fundamentar las bases de una pedagogía hermenéutica de la discapacidad. Se trata de una investigación cualitativa y, específicamente, hermenéutica que permite una construcción discursiva particular de la realidad. Por lo tanto, se parte del supuesto humanista, que a diferencia del positivista centra el foco de estudio en aquello humano, interior y subjetivo con la tarea central de interpretar, comprender, describir y/o observar

Les ciutats invisibles

L'autor de l'article, en la seva valoració, que estén també als altres plans del Programa de planejament territorial, assenyala que a les propostes del PTMB hi ha nombrosos "silencis" que cal entendre com les oportunitats ocultes que hauran de desenvolupar-se en un nou context social i econòmic

Conseqüències teològiques: Del Crist de la fe al Jeús de la història: La "Fides quaerens veritatem historicam"

L’Església des dels seus primers inicis tenia una regla de la fe, veritat i tradició rebuda per mitjà del baptisme. A partir d’aquesta fe s’escriviren els Evangelis i per això fou a partir de la professió del Crist de la fe que l’Església primitiva començà a narrar el Jesús de la història. D’aquí que hem de situar la recerca històrica sobre Jesús tot seguint l’axioma anselmià en aquests forma: «fides quaerens veritatem historicam», i mostrant que tal recerca històrica no té un caràcter demostratiu, sinò indicatiu en clau de «signe», com a expressió de l’encarnació intra-històrica de Jesús, el Crist, centre de la fe cristiana.The primitive Church initially had their “regula fidei” in Jesus, the Christ, and later wrote the Gospels. In this sense, they began with the profession of faith in Christ and afterwards came to know the Jesus of History. That is a reason for taking the axiom stated by Anselm: “fides quaerens veritatem historicam”, to demonstrate the priority of faith and the role of History as an expression of the intra-historical incarnation of Jesus, the Christ, who is the centre of the Christian faith

Images of disability

Las imágenes actuales de la discapacidad continúan representando un fuerte movimiento excluyente y negador de la diferencia. En la prensa, las personas con discapacidad sólo aparecen en las secciones de sucesos y en papeles secundarios o en situaciones circunstanciales de invalidez. Algunos estudios demuestran que a las personas con discapacidad se presentan siempre como meritorias de compasión y definidas en términos de deficiencia. Las imágenes sociales imperantes de las personas con discapacidad son el reflejo de una compleja dinámica social e individual que, en este artículo, se analiza.Les imatges actuals de la discapacitat continuen representant un fort moviment excloent i negador de la diferència. En la premsa, les persones amb discapacitat només apareixen en les seccions de successos i en papers secundaris o en situacions circumstancials d'invalidesa. Alguns estudis demostren que les persones amb discapacitat sempre són presentades com a meritòries de compassió i definides en termes de deficiència. Les imatges socials imperants de les persones amb discapacitat són el reflex d'una complexa dinàmica social i individual que, en aquest article, s'analitza.Current images of disability continue to veer strongly toward exclusion and denying the difference. In the press, disabled people only appear in the events section and in secondary roles, or in situations involving their disability. Some studies show that disabled people are always presented as deserving pity, and defined in terms of deficiency. Social images of disabled people that are sorely needed should reflect a complex group and individual dynamic, and this is analysed in the article