La Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII

L’objectiu d’aquest article és presentar dues situacions diferents que es van produir a la Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII i que permeten analitzar alguns aspectes del funcionament de les comunitats de preveres en general. En primer lloc, un conflicte intern produït per la pèrdua de rendes després de la reducció de 1750. En segon lloc, els problemes que es van generar entre la Comunitat i la població a causa d’unes pràctiques indignes d’alguns dels membres de la Comunitat. Finalment, els llevadors de comptes de March Sanmartí, que va ser col·lector entre 1775 i 1778, a partir dels quals analitzem les diferents procedències dels ingressos. L’elecció dels temes ha estat donada per la mateixa documentació. La parròquia de Sallent va perdre l’arxiu durant la Guerra Civil i, per tant, hem utilitzat el fons de l’Arxiu Episcopal de Vic i el fons de l’arxiu del mas Sanmartí, d’on era originari el col·lector

Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)

L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter

The aggregation of Brucella abortus occurs under microaerobic conditions and promotes desiccation tolerance and biofilm formation

Brucella abortus causes brucellosis mainly in cattle. The infection is transmitted to humans by ingestion of animal products or direct contact with infected material. While the intracellular lifestyle of Brucella is well characterized, its extracellular survival is poorly understood. In nature, bacterial persistence is associated with biofilms, where aggregated cells are protected from adversity. The inability of Brucella abortus to aggregate under aerobiosis and that fact that the replicative niche of Brucella is characterized by microaerobic conditions prompted us to investigate the capacity of this pathogen to aggregate and grow in biofilms under microaerobiotic conditions. The results show that B. abortus aggregates and produces biofilms. The aggregates tolerate desiccation better than planktonic cells do, adhere and displace even in the absence of the lipopolysaccharide-O antigen, flagella, the transcriptional regulator VjbR, or the enzymes that synthesize, transport, and modify cyclic β (1,2) glucan.Fil: Almiron, Marta A.. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - La Plata. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas. Universidad Nacional de San Martín. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas; ArgentinaFil: Roset, Mara Sabrina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - La Plata. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas. Universidad Nacional de San Martín. Instituto de Investigaciones Biotecnológicas; ArgentinaFil: Sanjuan, Norberto Aníbal. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Houssay. Instituto de Investigaciones en Microbiología y Parasitología Médica. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Medicina. Instituto de Investigaciones en Microbiología y Parasitología Médica; Argentin

El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí

Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotació de caracter familiar, les múltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar mà d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt de les terres sobrepassava I'extensió necessaria per a garantir I'autosuficiència familiar. En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidència del treball dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travès de l'exemple del mas Santmartí. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Martí de Serraïma. Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos rònecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansió del conreu dels cereals, de l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitícola. Però, tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament, van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Així, doncs, segons l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals, 6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires. És evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementària, de fora del nucli familiar

El Sufragi femení a la premsa d' Osona (1931-1936)

La proclamació de la Segona República va obrir un ampli ventall de possibilitats a les dones catalanes i els va crear noves expectatives. D’entrada, la Constitució de 1931 els va atorgar el dret al vot en les mateixes condicions que als homes. Aquest article analitza el tractament del sufragi femení a tres periòdics d’Osona: el liberal Diari de Vic, el conservador la Gazeta de Vich i el setmanari obrerista Sembrar, tant des de la perspectiva dels periodistes homes, com de les dones que hi col·laboraven.Proclaiming the Second Republic opened up a wide range of possibilities for Catalan women and new expectations were created. To begin with, the 1931 Constitution awarded the right to vote under the same conditions as men. This article analyses how the womens’ vote was dealt with in the three Osona newspapers: the liberal “Diari de Vic”, the conservative “Gazeta de Vich” and the workers’ weekly “Sembrar”; both from the perspective of male journalists and the women who contributed

Néolithisation, néolithique et post-néolithique au Niger Nord-Oriental

Les recherches de géologie et de préhistoire effectuées depuis une quinzaine d'années au Niger nord-oriental permettent aujourd'hui de proposer une synthèse des connaissances acquises à la fois sur les événements climatiques intervenus dans ces régions actuellement désertiques au cours des dix derniers millénaires et sur les populations humaines qui les ont occupées pendant cette période. Plusieurs gisements découverts et datés par l'auteur depuis 1978 dans l'Aïr et le Ténéré fournissent des arguments solides accréditant l'idée nouvelle qu'un processus de néolithisation s'engage dans le Sud du Sahara dès le 10e millénaire avant nos jours, favorisé par des conditions climatiques humides. La culture matérielle qui se met en place à l'époque se caractérise par un équipement lithique et une céramique dont l'auteur présente l'évolution sur plus de cinq millénaires et demi; cette culture néolithique survivra à des conditions climatiques arides de plus en plus difficiles jusque vers 3.800 B.P. La pulsation humide connue entre 3.500-3.000 B.P. favorise sans doute ensuite l'arrivée dans l'Aïr de populations étrangères au massif. Les nouveaux venus s'établissent à Iwelen entre 3.600 et 2.100 B.P.. La fouille de ce site d'habitat et de sa nécropole, réalisée par l'auteur en collaboration avec Fr. Paris, a permis de réunir des documents nouveaux et essentiels pour la compréhension du peuplement récent de cette région du Sahara méridional. La céramique recueillie, qui marque une rupture complète avec les traditions millénaires du néolithique, l'utilisation du métal (cuivre puis fer) pour l'armement et l'outillage, constituent des éléments d'une culture matérielle attribuable pour la première fois aux célèbres conducteurs de chars. (Résumé d'auteur

Escalas de la energía: la exergía

Crec que no descobreixo res de nou si afirmo que aquest és un moment crucial per a la Humanitat. Efectivament, tots els indicadors assenyalen que ja actualment no podríem suportar que es països més poblats del Planeta augmentessin el seu consum (ver, per exemple, L’estat del Món, 2004 del Worldwatch Institute). La meva sensació és que a destrucció del Medi Ambient es porta a terme a un ritme de bòlid de formula 1, mentre els que treballem per aturar-ho ens movem a peu i amb dificultats. La qüestió és, nogensmenys, que només som molts si no que estem a gairebé tot areu del Món i actualment, gràcies al treball d’una multitud d’associacions i persones, ens coneixem entre nosaltres i estem en contacte. D’aquest coneixement neix la possibilitat de realitzar treballs plegats que tenen en comú, segons la meva opinió, la seva horitzontalitat, és a dir, l’absència d’una jerarquia prèviament imposada. Evidentment, les persones que creuen en les jerarquies proven de mantenir-les defensant les seves posicions amb arguments variats. Penso, de tota manera, que el temps és escàs i és necessari procedir a implementar ràpidament aquests nous mètodes de treball. Aquest treball pretén ésser una modesta aportació en aquest sentit. La idea es proporcionar criteris objectius per a poder avaluar els consums de matèria i energies que apareixen en els problemes de sostenibilitat. Es tractaria de provar d’obtenir una espècie de guia per a avaluar les transformacions ben fetes. La proposta és potenciar la utilització de variables contrastables en l'avaluació de projectes científics o tecnològics així com en el seguiment del funcionament real de sistemes (per a una explicació clara de la teoria de sistemes veure Gonzalo, 1998).Creo que no descubro nada nuevo si afirmo que éste es un momento crucial para la humanidad. En efecto, todos los indicadores señalan que ya en la actualidad no podríamos soportar que los países más poblados del planeta aumentaran de forma significativa su consumo (ver, por ejemplo, El Estado del Mundo, 2004 del Worldwatch Institute). Mi sensación es que la destrucción del Medio Ambiente se realiza al ritmo de un bólido de fórmula 1 mientras que los que trabajamos para evitarlo nos movemos a pie y aún con dificultades. La cuestión es, sin embargo, que no solamente somos muchos sino que estamos casi en todas partes del mundo y, actualmente y gracias al trabajo de multitud de asociaciones y personas, nos conocemos entre nosotros y estamos en contacto. De este conocimiento nace la posibilidad de realizar trabajos en conjunto que tienen en común, en mi opinión, su horizontalidad, es decir, la ausencia de una jerarquía previamente impuesta. Evidentemente, las personas que creen en las jerarquías intentan mantenerlas defendiendo sus posiciones con argumentaciones variadas. Pienso, de todos modos, que el tiempo apremia y es necesario proceder a implementar rápidamente estos nuevos métodos de trabajo. Este trabajo quiere hacer una modesta aportación en este sentido. La idea es proporcionar criterios objetivos para poder evaluar los consumos de materia y energías que aparecen en los problemas de sostenibilidad. Se trataría de intenta lograr una especie de guía para evaluar las transformaciones bien hechas. La propuesta es potenciar la utilización de variables contrastables en la evaluación de proyectos científicos o tecnológicos así como en el seguimiento del funcionamiento real de sistemas (para una explicación clara de la teoría de sistemas ver Gonzalo, 1998)