Calendarios, relojes y un cajero automático. Cinco patentes en la región de Murcia y dos aplicaciones de publicidad (1887-1928)

By the late nineteenth and early twentieth centuries, clocks and calendars had become everyday objects in homes, classrooms and workplaces. Advertising in the press at the turn of century shows there to have been demand for various sorts of timepiece. This demand spurred the intellectual efforts of inventors who rushed to patent devices either to measure or register the passing of time or simply to satisfy the curiosity these fascinating devices aroused. Five time-measurement-related inventions were patented in the Region of Murcia between 1887 and 1928. Two calendars in 1887, an automated cash machine in 1913 and two inventions in 1928 that exploited the curiosity and the need to measure the time to attract the public’s attention. We discuss these five patents and the contemporary press to get closer to their inventors, achievements and the time in which they lived.<br><br>A finales del siglo XIX y principios del XX, relojes y calendarios eran objetos de uso cotidiano y se encontraban en hogares, aulas y lugares de trabajo. La publicidad en la prensa del cambio de siglo demuestra la demanda que tenían estos objetos relacionados con la medida del tiempo. Esta demanda espoleó el ingenio de nuestros inventores que se apresuraron a patentar máquinas que controlaban el tiempo, que utilizaban el tiempo como control o simplemente que explotaban la curiosidad y fascinación que provocaban estos aparatos. Entre 1887 y 1928 se patentan en la Región de Murcia cinco ingenios relacionados con la medida del tiempo. Dos calendarios en 1887, un cajero automático en 1913 y dos inventos en 1928 en los que se aprovechan la curiosidad y la necesidad de medir el tiempo para atraer la atención del público. Analizaremos estas cinco patentes y la prensa del momento para acercarnos a sus inventores, sus logros y la época en que vivieron

Fishing for litter, accidental catch in bottom trawl nets along the Catalan coast, Northwestern Mediterranean

8 pages, 6 figures, 1 table, supplementary material https://doi.org/10.1016/j.wasman.2023.05.021.-- Data availability: Data will be made available on requestThe seafloor of the Mediterranean Sea accumulates marine litter (ML), an area where bottom trawlers operate and can accidentally catch the litter from the seafloor. This study aims to describe and quantify the ML caught by bottom trawlers along the Catalan coast (NW Mediterranean Sea) and estimate the potential of the bottom trawl fleet to extract ML from the area as a Fishing for Litter (FFL) initiative to tackle the ML issue. Marine litter was collected from commercial trawlers and was classified as metal, plastic, rubber, textile, wood, and other waste and weighed (kg) from 305 hauls performed during three years (2019–2021) from 9 different ports at 3 different depths. ML was present in 97 % of the hauls, with plastic being the most abundant material. The composition varied according to zone, port and depth, with the highest densities found in highly urbanized areas (13.75 ± 3.25 kg km−2), which mainly contained plastics (74.3 %). The port of Barcelona had the highest presence of plastics (23.62 ± 6.49 kg km−2), mainly wet wipes. Regarding depth, the continental shelf had the highest density of ML, with 12.24 ± 2.40 kg km−2. The potential ML removal (t year−1) was calculated using fishing effort (hours). It is estimated that the bottom trawlers may potentially remove 237 ± 36 t year−1 of ML in the Catalan coast. FFL initiatives should be part of a multidisciplinary approach to tackle marine litter, which must include prevention, monitoring, and cleaning actionsThis work was supported by the Catalan Institute for Ocean Governance Research (ICATMAR), trawl surveys were financed by European Maritime and Fisheries Fund (EMFF) and the Catalan General Directorate of Marine Policy and Sustainable Fisheries by projects PESCAT (ARP029/18/00003) and CGCAT (ARP140/20/000006)With the institutional support of the ‘Severo Ochoa Centre of Excellence’ accreditation (CEX2019-000928-S)Peer reviewe

Communication for Peaceful Social Change and Global Citizenry

The adoption of the 17 Sustainable Development Goals (SDGs) by the United Nations (UN) in 2015 represents a universal call to action involving multiple international actors for the purpose of eradicating poverty, improving living conditions and promoting peace. This entry provides a theoretical overview of the contributions of scholars and practitioners who highlight the importance of a transformative, educational and emancipatory communication by different social actors to establish the main lines of action for the 2030 Agenda for Sustainable Development. This communicative model involves the coordination of actors and strategies, both short- and long-term, cross-cutting actions and discourses to build social, cultural and political settings based on the criteria of peace, equality, social justice and human rights. Specifically, this entails a contribution to the objectives set out in SDG 16, “Peace, Justice and Strong Institutions”, given that the proposed theoretical framework is grounded in Communication for Peace and Communication for Social Change, and includes a systematization of different strategies and experiences from a variety of social issuers, mainly institutions, non-governmental organizations (NGOs) or social movements, aimed at promoting peaceful and inclusive societies. Specifically, communication for peaceful social change and global citizenry contributes to the achievement of specific SDG 16 objectives, particularly 16.1: Significantly reduce all forms of violence... [...

Estudi Socioeconòmic sobre la flota pesquera catalana. Descripció del mostreig i les dades obtingudes en l’estudi efectuat sobre la flota del port de Palamós (ICATMAR 23-12)

52 pages, 30 figures, 1 table, 5 annexesEn el marc de la recopilació de dades sobre la pesca a Catalunya realitzat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), l’any 2020 es va començar la recollida sistemàtica de dades socioeconòmiques sobre la flota pesquera comercial catalana a través d’una prova pilot al port de Vilanova i la Geltrú (ICATMAR 20-01). L’objectiu d’aquesta línia és obtenir dades perquè l’administració disposi de la informació necessària per tal de gestionar els recursos tenint en compte els interessos, a vegades contraposats, de tota la comunitat pesquera. La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible (DGPMPS) de la Generalitat de Catalunya disposa de les dades d’ingressos per vendes en euros, preu mitjà de les espècies comercials i captures en pes de tota la flota que ven a les llotges de Catalunya, però no té encara informació sobre les despeses de l’activitat econòmica pesquera ni sobre l’estructura social del sector. Seguint l’estructuració de la costa catalana en 3 zones (Nord, Centre i Sud, ICATMAR 22-04), el pla d’acció contempla realitzar un estudi socioeconòmic al llarg del territori, per a poder dur a terme una anàlisi comparativa entre zones. Per a aquesta segona fase de l’estudi socioeconòmic de la flota pesquera catalana, es va escollir el port de Palamós perquè la seva mida és comparable a la del port de Vilanova i la Geltrú, on es va realitzar la prova pilot, està situat a la zona Nord del litoral català i també hi són ben representades les diferents pesqueres practicades a Catalunya (Figura 1). Actualment la flota pesquera de Palamós consta de 3 barques d’encerclament, 23 barques d’arrossegament i 16 barques d’arts menors (sonseres, tresmalls, soltes, nanses i palangre de fons), totes elles en actiu i amb horaris de sortida, arribada i venda a llotja diferents en funció de cada modalitat de pesca. A més, la Confraria d’aquest port compta amb 2 mariscadors que, en funció de l’època de l’any, es dediquen a les modalitats de línies de mà i canya, poteres i marisqueig (Figura 2). Tant l’art d’arrossegament com el d’encerclament fan parades temporals per veda (2 i 1 mesos a l’hivern respectivament), les sonseres fan parada per “veda biològica” (2,5 mesos també a l’hivern) per tal de contribuir a la regeneració dels caladors que exploten i preservar la seva espècie objectiu i, per últim, els mariscadors fan veda de l’eriçó (Paracentrotus lividus) durant 5 mesos entre primavera i estiu. Les vedes estan regulades per la Unió Europea per garantir la sostenibilitat de les activitats pesqueres i que aquestes tinguin el mínim impacte en l’ecosistema marí. [...]With the institutional support of the ‘Severo Ochoa Centre of Excellence’ accreditation (CEX2019-000928-S)Peer reviewe