El problema de la medición del trabajo de la mujer

Le but de cet article est d'analyser les critbres utilisés pour définir le concept de travail dans les recensements et les enquCtes qui constituent la base des statistiques officielles sur l'activité économique de la population. Pour ce faire on a révisé critiquement les questionnaires du Recensement de la Population de 1970 et 1981, le Rencensement Municipal des Habitants de la Ville de Barcelone de 1981 et 1986, le Recensement Agraire de 1982,l'Enquète sur la Population Active de 1987 (Premier et Deuxibme Trimestres) et l'Enquète sur la Fécondité de 1985. Dans les dernieres années se sont produits des changements qui aboutiront a mieux saisir le travail féminin, même si l'on constate certaines limitations qui sont la conséquence de prendre comme modele de référence le genre de travail réalisé, le plus souvent, par les hommes.This article aims to analyse the criteria applied in defining the concept of employment in census and questionnaires which are the basis of official statistics on the economic activity of the population. To achieve this objective, a critical review was made of the questionnaires used for the 1970 and 1981 Population Census, the Barcelona Municipal Population Register of 1981 and 1986, the 1982 Agrarian Census, the 1987 Active Population Report (first and second trimester) and the 1985 Fecundity Report. Changes in data collection introduced in recent years will resultin improved statistics on female employment, although certain limitations exist due to the fact that work categories applied are those most frequently encountered in male employment.El propósito de este articulo es analizar los criterios utilizados para definir el concepto de trabajo en los censos y las encuestas que constituyen la base de las estadisticas oficiales sobre la actividad económica de la población. Para ello se ha hecho una revisión crítica de los cuestionarios del Censo de Población de 1970 y 1981, el Padrón Municipal de Habitantes de la ciudad de Barcelona de 1981 y 1986, el Censo Agrario de 1982, la Encuesta de Población Activa de 1987 (Primer y Segundo Trimestres) y la Encuesta de Fecundidad de 1985. En los últimos años se han producido cambios que redundaran en una mejor captación dei trabajo femenino, aunque se constatan ciertas limitaciones que son la consecuencia de que se tome como patrón de referencia el tipo de trabajo que con mayor frecuencia es realizado por los hombres.El propòsit d'aquest article és analitzar els criteris utilitzats per definir el concepte de treball als censos i a les enquestes que constitueixen la base de les estadístiques oficials sobre l'activitat econòmica de la població per aixo que s'ha fet una revisió critica dels qüestionaris del Cens de Població de 1970 i 1981, el Padró Municipal d'Habitants de la ciutat de Barcelona de 1981 i 1986, el Cens Agrari de 1982, l'Enquesta de Població Activa de 1987 (primer i segon trimestre) i l'Enquesta de Fecunditat de 1985. Durant els darrers anys s'han produi't canvis que repercutiran en una millor captació del treball femení, encara que se segueixen constatant certes limitacions com a conseqüència de prendre com a patró de referència el tipus de treball que més sovint és realitzat per homes

Seminari sobre Gènere i Desenvolupament (Newcastle, 1989)

Le Département de Géographie de l'Université de Newcastle Upon-Tyne (Anglaterre), en coordination avec le Commonwealth Geographical Bureau, a organisé le séminaire Genre et Développement, qui s'est tenu du 16 au 21 April 1989 A Newcastle. Le séminaire a rassemblé plus de quatre-vingts chercheurs sociaux et professeurs, en grand partie de la branche de la géographie et provenant de pays membres du Commonwealth. L'intérCt croissant pour les études sur le genre s'est vu reflété par le grand nombre d'exposés présentés: environ quarante. Le thtme central de discussion fut celui du rôle de la femme dans l'agriculture et dans le développment rural, thtme autour duquel ont été traités les aspectes suivants: les ressources rurals, les secteurs formel et informe de l'économie, les groupements humains, les migrations et la colonisation et les perceptions de changement.The Geography Department of the University of NewcastleUpon-Tyne (England), with de support of the Commonwealth Geographical Bureau, organized the seminar on Gender an Development that took place from the 16th to the 21 st of April of 1989 in Newcastle. For that seminar more that eighty social researches and professors were presents, most of them in the field of geography and coming from countries members of the Commonwealth. The increasing interest shown for studies of gender was reflected in the large number of exposés: about forty. The central discussion theme was the role of women in agriculture and in rural development, and from this theme aspects like the following were dealt with: rural resources, formal and informal sectors of economy, human settlements, migrations and colonization and the perceptions of change.El Departamento de Geografia de la Universidad de NewcastleUpon-Tyne (Inglaterra), organizó bajo el auspicio del Commonwealth Geographical Bureau el seminario Género y Desarrollo, celebrado en Newcastle los días 16-21 de abril de 1989. El seminario reunió a mas de ochenta investigadores sociales y docentes, en su mayoria pertenecientes al campo de la geografia y procedentes de paises miembros de la Commonwealth. El interés creciente por los estudios del género quedó reflejado en el gran número de ponencias presentadas, unas cuarenta. El tema central de discusión fué el papel de la mujer en la agricultura y en el desarrollo rural, en torno al cual se trataron aspectos como: los recursos rurales, los sectores formal e informal de la economia, los asentamientos humanos, las migraciones y la colonización y las percepciones del cambio.El Departament de Geografia de la Universitat de NewcastleUpon-Tyne (Anglaterra), amb el suport de la Commonwealth Geographical Bureau, organitza el seminari Gènere i Desenvolupament que se celebra els dies 16-21 d'abril de 1989 a Newcastle. El seminari reuní més de vuitanta investigadors socials i docents, majoritariament del camp de la geografia i provinents de països membres de la Commonwealth. L'interès que desperten els estudis del gènere queda palès amb el gran nombre de comunicacions presentades, unes quaranta. Entorn el tema central de discussió, el paper de la dona en l'agricultura i en el desenvolupament rural, es tractaren els aspectes següents: els recursos naturals, els sectors formal i informal de l'economia, els assentaments humans, les migracions i la colonització i les percepcions del canvi

¿Cómo se asimilan las preposiciones propias italianas? Acercamiento a la cuestión a partir del análisis del output de aprendices hispanohablantes de Italiano/le en la primera fase de su interlengua.

El objetivo de nuestra contribución es presentar un análisis del caudal lingüístico de un grupo de aprendices hispanohablantes de italiano/LE en la primera fase de su interlengua y en una prueba de producción escrita, centrándonos en el uso que hacen de las llamadas preposiciones propias del italiano. Para llevar a cabo el estudio, nos hemos basado en los métodos del Análisis de Errores y de la Interlengua, teniendo también presentes las observaciones del Análisis Contrastivo. Recogimos todas las frases en las que aparecía una preposición y también aquéllas en las que debería haber aparecido. Se analizaron los usos correctos, los usos incorrectos, las preposiciones más usadas y con qué valores, las preposiciones menos usadas, las nunca usadas, las preposiciones que ofrecían más dificultad, los errores cometidos en el empleo de cada preposición, los complementos que presentaban mayor porcentaje de error y las estrategias empleadas por los aprendices cuando carecen todavía de recursos en la lengua meta. De los resultados se extraen algunas conclusiones que pueden ser de utilidad para la práctica docente

Déu, modernitat i postmodernitat

El professor Mayos analitza, lluny de tòpics, el discurs sobre Déu en alguns pensadors moderns i explora les condicions de possibilitat d'una paraula sobre Déu en la postmodernitat. Al final de l'article investiga els trets de la nova forma de religiositat que té lloc en el si del que s'ha anomenat com a postmodernitat

An educational approach to the Archaeology of Spanish Civil War: the bridgehead of Balaguer

Des de l’any 2008 el Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un Servei Educatiu de la Generalitat de Catalunya, es va involucrar en el projecte de recuperació d’un dels indrets més emblemàtics de la Guerra Civil a les Terres de Ponent: la posició defensiva del Merengue a Camarasa. Per desenvolupar aquesta tasca va contar amb la col·laboració de l’Associació d’Estudiosos del Front del Segre, que impulsa la localització i recuperació d’espais de memòria a la zona del cap de pont de Balaguer i la difusió sobre els llocs i els fets de la contesa bèl·lica. La contribució del Camp d’Aprenentatge de la Noguera ha consistit en el disseny d’una sèrie de propostes didàctiques per a l’alumnat de 4rt d’ESO i Batxillerat que els permetessin l’apropament als escenaris i moments cabdals de la història local de la Guerra Civil i per ser treballats tant a l’aula com en els propis espais arqueològics.Since 2008, the Camp d’Aprenentatge de la Noguera, an education service of the Generalitat of Catalonia, has been involved in the restoration project of one of the most emblematic places of the Civil War in western Catalonia: the defensive position of the so called Merengue in Camarasa. To carry out this task we have relied on the collaboration of the Associació d’Estudiosos del Front del Segre, which promotes the location and retrieval of spaces of memory in the area of the bridgehead of Balaguer and the diffusion of sites and facts about the war. The contribution of the Camp d’Aprenentatge de la Noguera has involved the design of a series of educational activities for secondary school students that allow them to approach to the location and key moments of the local history of the Spanish Civil War both for working in the classroom and at the archaeological sites

Zambrano y Nietzsche, camino del lenguaje

¿El único camino para la filosofía es pensar con método, o bien el camino del pensar es el único método filosófico? ¿La filosofía debe someter el lenguaje a un método, o bien el método específico de la filosofía es seguir libre y creativamente el lenguaje? Yendo más allá del camino «de la sierpe» o «del intelecto», Zambrano y Nietzsche optan por encaminar la «ministría» del escritor y el filósofo bajo la «maestría» del lenguaje, favoreciendo que pensamiento y lenguaje se revitalicen recíprocamente.Is thinking with method the only pathway for philosophy or the pathway of thinking is the only philosophical method? Must philosophy subdue the language to a method, or is the specific method of philosophy to follow the language freely and creatively? Beyond the pathway of «the serpent» or the pathway «of intellect», both Zambrano and Nietzsche choose to route the «ministery» of the writer and the philosopher under the «mastery» of language, thus promoting the reciprocal revitalization of thought and language.¿El único camino para la filosofía es pensar con método, o bien el camino del pensar es el único método filosófico? ¿La filosofía debe someter el lenguaje a un método, o bien el método específico de la filosofía es seguir libre y creativamente el lenguaje? Yendo más allá del camino «de la sierpe» o «del intelecto», Zambrano y Nietzsche optan por encaminar la «ministría» del escritor y el filósofo bajo la «maestría» del lenguaje, favoreciendo que pensamiento y lenguaje se revitalicen recíprocamente

Approfondissement de notions de mécanique des roches: Confrontation de modèles mécaniques et géologiques à la réalité d’un chantier du creusement d’un tunnel dans un massif rocheux fracturé

L’objectiu principal d’aquest treball final de carrera es la modelització del túnel de Saint‐Béat a la regió Midi‐Pyrénées. Per realitzar aquest treball he hagut de documentar‐me sobre mecànica de roques, elements finits i discrets i sobre els estudis realitzats a la zona de Saint‐Béat, per aquest motiu aquest treball es divideix en tres blocs principals: el primer tracta sobre la mecànica de roques, el segon sobre els elements finits i discrets i l’últim sobre l’aplicació de la modelització en un exemple real de túnel. Aquesta modelització s’ha realitzat mitjançant el paquet de programari ANSYS©. A l’apartat sobre mecànica de roques es realitza una anàlisi general sobre la geologia estructural aplicada a l’enginyeria del terreny. Bàsicament es tracta de determinar, per una banda les diferents discontinuïtats que s’observen en el terreny ja siguin naturals o causades per les obres d’enginyeria i, per altra banda, un estudi de les característiques mecàniques de la roca intacta. Respecte l’anàlisi de discontinuïtats es realitza en base a diferents classificacions de l’estabilitat dels massissos rocosos segons diferents mètodes: Terzaghi, Lauffer, Deere, paràmetre RQD, sistema RMR i finalment l’índex Q de Barton. L’estudi de la roca intacta parteix de la determinació del tipus de roca (magmàtica, sedimentària o metamòrfica) i de les seves principals característiques determinades a partir de diferents assaigs (assaig de compressió simple, assaig de tracció, assaig triaxial...). Finalment, s’estudien les deformacions, l’influencia de la presència d’aigua en el massís rocós i les tensions naturals i la seva evolució a mesura que es realitza l’obra. A continuació es fa una introducció a la metodologia de modelització per elements finits i elements discrets. L’anàlisi d’elements finits és un mètode matemàtic per aproximació a les solucions de les equacions plantejades mitjançant derivades parcials i l’anàlisi per elements discrets és un mètode per simular el comportament mecànic d’un medi determinat. Finalment, a partir de les bases explicades en els apartats anteriors s’analitza una problemàtica real sobre el túnel de Saint‐Béat a la regió Midi‐Pyrénées. Aquest túnel està situat en terrenys metamòrfics prop de la falla Nord Pirinenca, el massís rocós on s’ha de realitzar el túnel està afectat per una intensa fracturació, segons la bibliografia (s’ha tingut accés als estudis realitzats a la zona pel Laboratori Regional de Ponts i Camins de Toulouse) i les observacions de camp i de sondeigs s’ha vist que la zona d’estudi ha estat afectada per tres fases tectòniques diferents. L’estudi de les fractures s’ha realitzat a partir del diagràma de Wulff, que ha permès reagrupar les diferents falles o discontinuïtats per famílies. La principal aplicació d’aquest treball ha estat la modelització del túnel de Saint‐Béat per elements finits, per a poder fer‐la s’han esquematitzat els materials i les diferents fractures anteriorment esmentades, i s’han introduït les dades al programari ANSYS©. S’han definit les característiques dels diferents materials involucrats en la modelització, E (mòdul de deformació), ν (mòdul elàstic de Young) i ρ (pes específic): Formigó projectat E= 30000 MPa ν= 0,23 ρ= 2500 kg/m3 Formigó armat E= 10000 MPa ν= 0,25 ρ= 2300 kg/m3 Marbre E= 67000 MPa ν= 0,28 ρ= 2700 kg/m3 Fractura E=60300 MPa ν= 0,25 ρ= 2430 kg/m3 I les dimencions del túnel: Formigó projectat: Radi 6,1 metres amb un espessor de 0,2 metres Formigó armat: Radi 5,9 metres amb un espessor de 0,4 metres L’altura del massís rocós és de 120 metres i la seva amplada és de 366 metres. A partir d’aquests valors i fent la modelització s’ha pogut arribar a la conclusió que la deformacio del túnel és acceptable i que l’afectació deguda a deformació elàstica és més important en els materials durs com el formigó projectat i el marbre.Outgoin