A model for Smarandache's Anti-Geometry

David Hilbert's Foundations of Geometry (1899) contain nineteen statements, labelled axioms, from which every theorem in Euclid's Elements can be derived by deductive inference, according to the classical rules of logic

La geometría en el pensamiento de Kant.

Sin resume

Getting the Lorentz transformations without requiring an invariant speed

The structure of the Lorentz transformations follows purely from the absence of privileged inertial reference frames and the group structure (closure under composition) of the transformations---two assumptions that are simple and physically necessary. The existence of an invariant speed is \textit{not} a necessary assumption, and in fact is a consequence of the principle of relativity (though the finite value of this speed must, of course, be obtained from experiment). Von Ignatowsky derived this result in 1911, but it is still not widely known and is absent from most textbooks. Here we present a completely elementary proof of the result, suitable for use in an introductory course in special relativity.Comment: 4 pages, 1 figur

Laser-to-droplet alignment sensitivity relevant for laser-produced plasma sources of extreme ultraviolet light

We present and experimentally validate a model describing the sensitivity of the tilt angle, expansion and propulsion velocity of a tin micro-droplet irradiated by a 1 {\mu}m Nd:YAG laser pulse to its relative alignment. This sensitivity is particularly relevant in industrial plasma sources of extreme ultraviolet light for nanolithographic applications. Our model has but a single parameter: the dimensionless ratio of the laser spot size to the effective size of the droplet, which is related to the position of the plasma critical density surface. Our model enables the development of straightforward scaling arguments in turn enabling precise control the alignment sensitivity.Comment: 7 pages, 5 figure

Roberto Torretti : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes del Rectorat el dia 28 d'abril de l'any 2005

Roberto Torretti va néixer a Santiago de Xile l'any 1930. Va estudiar dret i filosofia a la Universitat de Xile. El 1954 va obtenir el doctorat en Filosofia per la Universitat de Friburg (Alemanya), amb una tesi sobre l'estructura sistemàtica del pensament polític de Fichte, patrocinada pel professor Wilhelm Szilasi. Entre 1958 i 1995 va ensenyar filosofia alternativament a la Universitat de Xile, a Santiago, i a la Universitat de Puerto Rico, a Río Piedras; va ser becari de la Fundació Alexander von Humboldt (1964/65), de la Fundació John Simon Guggenheim (1975/76 i 1980) i del Center for Philosophy of Science de la Universitat de Pittsburgh (1983/84). Des de 1972 fins a 1995 va dirigir la revista filosòfica Diálogos, que publica la Universitat de Puerto Rico. Actualment és membre numerari de l'Institut International de Philosophie (París) i de l'Académie Internationale de Philosophie des Sciences (Brussel·les), professor emèrit de la Universitat de Puerto Rico i professor titular (jubilat) de la Universitat de Xile. És autor de Manuel Kant: estudio sobre los fundamentos de la filosofía crítica (Santiago de Xile, 1967), Philosophy of Geometry from Riemann to Poincaré (Dordrecht, 1978), Relativity and Geometry (Oxford, 1983), Creative Understanding: Philosophical Reflections on Physics (Chicago, 1990), La geometría del universo (Mérida de los Andes, 1994), El Paraíso de Cantor (Santiago de Xile, 1998), The Philosophy of Physics (Cambridge i Nova York, 1999) i Relatividad y espacio tiempo (Santiago de Xile, 2003). És coautor, amb Carla Cordua, de Variedad en la razón: ensayos sobre Kant (Río Piedras, 1992), amb Jesús Mosterín de Diccionario de lógica y filosofía de la ciencia (Madrid, 2002) i amb Miguel Espinoza de Pensar la ciencia (Madrid, 2003). Ha publicat molts articles i recensions de llibres en revistes especialitzades.Nomenament 10/11/2004. A proposta de Facultat de Filosofia i Lletres i Facultat de Ciències. Investidura 28/04/2005. Padrins: Xavier Roqué i Carl Hoefe